“(... )La necessitat d'una venda sempre més àmplia per als seus productes escampa la burgesia (capitalisme) per tot el món. Ha de fer-se un niu arreu, arreu ha d'arrelar, arreu ha d'estrènyer relacions.
La burgesia, amb l'explotació del mercat mundial, ha fet esdevenir cosmopolites la producció i el consum de tots els països. Amb gran sentiment dels reaccionaris ha sostret a la indústria la seva base nacional. Les antiquíssimes indústries nacionals han estat anorreades i ho seran cada dia més. Són arraconades per noves indústries la introducció de les quals representa una qüestió de vida o mort per a totes les nacions industrialitzades, i per indústries que ja no elaboren més matèries primeres autòctones, sinó matèries primeres pertanyents als països més remots; els productes d'aquestes indústries no seran consumits tan solament al propi país, sinó simultàniament a tots els continents del món. Al lloc de les velles necessitats, satisfetes amb productes de cada país, en sorgeixen de noves que, per a la seva satisfacció, exigeixen els productes dels països i els climes més allunyats. Al lloc dels antics aïllament i autosuficiència locals i nacionals sorgeix un tràfic universal, una dependència universal de totes les nacions entre elles. I com en la producció material, així també en l'espiritual. Els productes intel·lectuals de les nacions singulars esdevenen un patrimoni comú. La unilateralitat i la limitació es fan cada dia més impossibles, i de les moltes literatures nacionals i locals es forma una literatura universal(...).”
Aquest tros d’escrit no està extret d’un manifest actual del moviment antiglobalització. És ni més ni menys del 1847... fa més de 150 anys! I d’un escrit que tenim arraconat per l’atzar de la història i, suposo, interessos d’alguns, com és el “Manifest Comunista” que van escriure Marx i Engels http://manifestcomunista.blogspot.com/ . Aquest tros d’història també s’ha de recuperar, forma part de la nostra memòria històrica i, a més, alguns dels seus paràgrafs són d’una vigència actual, tot i ser reinterpretats, que ens ha de fer reflexionar la visió social que tenien fa 150 anys. Estaria bé que de tant en tant aquests escrits que han marcat la nostra història d’Europa i per tant de la nostra ciutat, es recuperessin pel debat i es tinguessin en compte alhora de parlar de política. No dic de retrocedir 150 anys però sí que utilitzar el manifest de la mateixa manera que s’utilitzen els filòsofs per citar algunes de les accions que duem a terme. I crec que aquest paràgraf és tot un elogi de la producció local i per exemple en fires com la de l’embotit o de Batet, perquè no Introduir-lo? Cal arraconar estereotips i odis passats i recuperar allò que s’ho mereix.
La burgesia, amb l'explotació del mercat mundial, ha fet esdevenir cosmopolites la producció i el consum de tots els països. Amb gran sentiment dels reaccionaris ha sostret a la indústria la seva base nacional. Les antiquíssimes indústries nacionals han estat anorreades i ho seran cada dia més. Són arraconades per noves indústries la introducció de les quals representa una qüestió de vida o mort per a totes les nacions industrialitzades, i per indústries que ja no elaboren més matèries primeres autòctones, sinó matèries primeres pertanyents als països més remots; els productes d'aquestes indústries no seran consumits tan solament al propi país, sinó simultàniament a tots els continents del món. Al lloc de les velles necessitats, satisfetes amb productes de cada país, en sorgeixen de noves que, per a la seva satisfacció, exigeixen els productes dels països i els climes més allunyats. Al lloc dels antics aïllament i autosuficiència locals i nacionals sorgeix un tràfic universal, una dependència universal de totes les nacions entre elles. I com en la producció material, així també en l'espiritual. Els productes intel·lectuals de les nacions singulars esdevenen un patrimoni comú. La unilateralitat i la limitació es fan cada dia més impossibles, i de les moltes literatures nacionals i locals es forma una literatura universal(...).”
Aquest tros d’escrit no està extret d’un manifest actual del moviment antiglobalització. És ni més ni menys del 1847... fa més de 150 anys! I d’un escrit que tenim arraconat per l’atzar de la història i, suposo, interessos d’alguns, com és el “Manifest Comunista” que van escriure Marx i Engels http://manifestcomunista.blogspot.com/ . Aquest tros d’història també s’ha de recuperar, forma part de la nostra memòria històrica i, a més, alguns dels seus paràgrafs són d’una vigència actual, tot i ser reinterpretats, que ens ha de fer reflexionar la visió social que tenien fa 150 anys. Estaria bé que de tant en tant aquests escrits que han marcat la nostra història d’Europa i per tant de la nostra ciutat, es recuperessin pel debat i es tinguessin en compte alhora de parlar de política. No dic de retrocedir 150 anys però sí que utilitzar el manifest de la mateixa manera que s’utilitzen els filòsofs per citar algunes de les accions que duem a terme. I crec que aquest paràgraf és tot un elogi de la producció local i per exemple en fires com la de l’embotit o de Batet, perquè no Introduir-lo? Cal arraconar estereotips i odis passats i recuperar allò que s’ho mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada