Un dels meus escriptors favorits va dir que la democràcia està segrestada. Potser sí que la democràcia està segrestada, segur que sí. Però qui són els segrestadors? Com sabem a qui atacar, dialogar, pagar sinó els coneixem? Els hem d’identificar. Jo crec que qui actua des de la distància és la lobbycràcia, corporacions i agrupacions amb interessos molt concrets que afavoreixen les desigualtats en bé d’un mal entès progrés. Però quan guanya una organització d’esquerres, apart d’aquests lobbys que controlen el capital i per tant és difícil trencar les inèrcies establertes que ja els hi van bé, també hi ha unes limitacions de recorregut que es diu tecnocràcia i afecta al motor que ha de realitzar els canvis. Aquests arriben amb més o menys rapidesa si les persones que els han d’aplicar hi creuen i són eficients i això en l’administració pública hem de reconèixer que pot representar una seriosa dificultat perquè les persones són reticents als canvis per naturalesa a no ser que aquests siguin per necessitat, i tot l’aparell de les administracions pot no estar preparat per assumir certs canvis ràpids cap a posicions molt d’esquerra i de democràcia radical.
Hem de ser exigents amb els representats electes dits d’esquerre però també pacients perquè molts cops, senzillament, no poden fer anar el vehicle més ràpid perquè qui hi posa gasolina també vol decidir, en part, la destinació i el motor en pujades molts cops no dóna més de sí.