divendres, 18 de juny del 2010

Saramago... sempre et tindrem present!

Avui ha mort Saramago. És un dia trist com no pot ser d’altra manera... la seva escriptura i la seva persona ens donava un toc d’atenció quan ens desviàvem o abaixàvem els braços per tal de construir un món més just... com ell sóc pessimista però per això no deixaré d’intentar-ho. Ja queda clar que és un dels escriptors de capçalera meva i ho serà sempre...
Ara em centraré a la política municipal, ahir vam aprovar el decret que en part feia rebaixar els sous dels treballadors municipals un 5%. Suposo que ha estat la única mesura, però una reflexió; ara fa dos anys va sorgir una crisi provocada pel sistema financer i per tal de no deixar caure el sistema s’hi van abocar molts diners de totes les maneres possibles... dos anys més tard qui ho ha pagat?? Les classes més populars en forma de retallades i atur... digueu? Aquest sistema us agrada? No hauríem de fer alguna cosa per canviar-lo? Els propers dies tots i totes hem de ser Saramago per tal de denunciar les injustícies i cridar PROU. Volem repartiment de la riquesa, volem banca pública, volem empreses energètiques públiques, volem que les grans corporacions s’acabin i no determinin les nostres vides! Que la democràcia sigui nostre i no dels “lobbys” i les pors... ànims companys i companyes!