diumenge, 30 de maig del 2010

Com ens agradaria que fos Olot el 2020

Us passo un esbós de la taula rodona que el dissabte 29 de maig vam fer a l’Orfeó popular d’Olot per explicar com ens agradaria que fos Olot el 2020.

Bona tarda a tots i totes i merci als organitzadors per poder participar.

Jo vinc en representació de tots els companys i companyes d’Alternativa per la Garrotxa. Ens considerem ecologistes i molt d’esquerres, som els idealistes i utòpics però ja fa molt de temps que la realitat té la “mala costum” de donar-nos la raó... Moltes coses que fem o passen ja ho deien gent dels nostres els anys 60 i 70 i, darrerament, ja vam dir que no anàvem enlloc amb aquest creixement immobiliari desaforat, igual que tampoc ens durà enlloc l’eix vic-olot que d’aquí uns anys la realitat tornarà a tenir la “mala costum” de donar-nos la raó.

Ara són temps són de canvi i complicats. El 2020 Olot més que cap altra ciutat sabrà adaptar-se als canvis i ser una ciutat sostenible.

D’aquí 10 anys ens imaginem un Olot que haurà trobat un equilibri entre la conservació i millora del territori i la gent que hi viu.
Aquest equilibri vindrà a través de tres àmbits motors: l’energètic, l’econòmic i el democràtic.

Energètic; les energies fòssils només seran el 30 %, actualment són el 70%. Eficiència i creixement de les renovables: eòlica, solar.
La mobilitat serà a peu, bicicleta i transport públic, més sostenible i més saludable. Això vindrà per convenciment i sinó per obligació al encarir-se cada cop més el petroli. Tindrem un tren-tram que unirà Olot amb Girona pel corredor del Fluvià i els polígons industrials.
Infraestructures Una variant no sobre dimensionada amb dos o tres carrils i no en format d’autovia o encara millor, veurem que la variant no caldrà.

Economia: Vindran anys complicats. Però Olot aprofitarà el bagatge de coneixement emprenedor per substituir un teixit industrial caduc i en recessió des de fa molts anys:
- Indústria cultural potent – centrada en pols dinamitzadors com l’escola de belles arts i la fàbrica de les arts. Que crearan cooperació i creativitat cultural.
- Productes de petit format amb valor afegit. Cooperant entre ells i no competint. Que dinamitzaran el Barri Vell
- Turisme sostenible de qualitat aprofitant l’empenta del Parc Natural.
- Indústria per energies renovables i rehabilitació sostenible.

Molta cooperació ens cal en el teixit econòmic (moltes més cooperatives!!) i una major productivitat que vindrà al fer participar els treballadors i les treballadores en les decisions de l’empresa. Les organitzacions empresarials seran més democràtiques.

Hi haurà una cultura del treballa ajustada i no sobrevalorada com ara i una diferència salarial molt més reduïda entre els que cobren menys i els que cobren més.

Això passarà perquè hi haurà més igualtat en oportunitats, més creativitat que vindrà dels fills d’immigrants al fer-se emprenedors i empresaris i més dones empresàries.

Més democràtica – S’haurà establert una democràcia radical. La ciutadania participarà més de la política amb consultes i processos de participació ciutadana per la gestió d’Olot. Els ciutadans sabran els canals de participació ciutadana per poder intervenir en la gestió municipal del dia a dia. I tècnics i polítics ho rebran de bon grat i constructivament. Cooperaran pel bé d’Olot.

Cada espai d’aquest serà educatiu: a les empreses, al carrer... olot generarà cultura i educació a cada cantonada.

Capitalitzarà la comarca cooperant i coordinant-se amb tots els municipis.

Tot això generarà millor PIF – producte interior de la felicitat: menys hores de treball, més biodiversitat, més bon veïnatge a partir de l’ocupació dels espais públics i sobretot orgull de pertànyer a Olot com a capital de la sostenibilitat on la petjada ecològica s’haurà reduït més de la meitat.

Per assolir aquestes fites crec, en nom d’Alternativa, que ens cal un projecte de futur compartit per tothom. Un projecte que a tothom il·lusioni i que no siguin unes olimpíades, que cada ciutadà i ciutadana, empresa i organització, entitats i administracions generin els seus compromisos envers la sostenibilitat a través d’aquesta fita comunitària. Cal cercar quin projecte pot provocar que Olot 2020 sigui més just social, econòmicament i ambientalment.

TORN DE PREGUNTES:

Que en penseu de la independència de Catalunya?
Independència sí, sense cap mena de dubte però prèviament cal contestar si serà més socialment justa, ecològicament justa i no només parlar en clau econòmica. I també saber si aquesta figura ens ajudarà a ser més cooperatius i solidaris amb els nostres veïns, en definitiva a fer un món millor.

Com realitzareu un turisme sostenible?
Deixeu-me ser utòpic i idealista perquè la realitat ens acabi de donar la raó una altra vegada. Actualment un Museu dels Volcans és impensable perquè requereix una inversió considerable, s’ha perdut l’oportunitat de fer-lo. Però fem-ne virtut d’aquesta situació. Cal fer un museu dels volcans obert a tothom, cal que el territori tant privilegiat que tenim sigui el nostre museu i per això cal gent que el conegui i acompanyi als visitants. Aquesta ha de ser l’aposta, ja és hora que la gent canviï la manera de consumir i consumeixi cultura i coneixement. S’ha acabat de canviar-se el cotxe cada tres anys o comprar-se la roba de moda cada any. Cal comprar cultura i coneixement que és més sostenible.

Les autovies o l’eix vic olot són un benefici per la gent que viu a Olot i va a treballar a fora.
Mireu, el cotxe és un invent del segle passat i cada cop en passaran menys per les nostres carreteres alhora que menys camions. Us desplaçareu amb transport públic i per tant les infraestructures per un ciutat com Olot estan sobredimensionades. No podem fer una autovia perquè cada habitant de Catalunya al sortir de casa seva se la trobi, això ho dèiem fa anys nosaltres i ara ja ho diu el ministre Blanco... ai!! La realitat que s’entesta una altra vegada a donar-nos la raó.

Cal reduir la burocràcia de l’administració.
Teniu raó la reestructuració de l’administració és la nostra assignatura pendent però no és gens fàcil i ho hem de fer entre tots i totes.

Quin sostre de població ha de tenir Olot?
El que hi ha ara, no sobrepassar els 35.000hab però haurem de solucionar la paradoxa de no voler ser una població envellida i no créixer en nombre d’habitants. Caldrà plantejar-se seriosament el tema de la gent gran.

Què cal fer amb els adolescents?
Apart del que heu dit de crear una bona oferta d’oci perquè no se’n vagi per educar-los cal incidir sobre els adults. Els adolescents a la seva manera segueixen l’exemple dels adults, tots tenen un pare i una mare que són responsables. Els adults són sobre els qui hem d’intervenir i millorarem l’actitud i els valors dels adolesce