Sumar és l’única manera d’aconseguir els objectius comunitaris més ambiciosos.
L’experiència em diu que qualsevol projecte ambiciós no es pot fer sol, cal sumar, i que entenem per sumar? Doncs: col·laborar, dialogar, cedir, participar, cercar solucions als problemes i no responsables... N’és l’única manera. En solitari tant sols podrem aconseguir petites accions i petites finalitats.
Aquesta és realment la meva ideologia, sumar per canviar el món. No ho vull fer sol, en part perquè no ho aconseguiria i en part perquè si ho aconseguís tot sol seria pitjor que el d’abans. I que entenc per no fer-ho sol?
Doncs que cal decidir quin món diferent volem entre tots i totes, no val la visió de només una, dues o unes quantes persones. La manera de fer-ho ha de fluir de baix cap a dalt i poder debatre, escoltar i cedir... El temps de no cedir l’hem de deixar enrere i abans de començar a debatre un tema hem de ser conscients que les nostres idees estan equivocades perquè no són les majoritàries i, per tant, a partir del diàleg hem de sortir amb idees diferents i més riques. Malament si participem en un debat on hi ha diferents idees i en sortim amb la mateixa que hem entrat.
Aquesta formulació pot servir per tots els àmbits de les nostres vides, la família, la feina,... Però aquí parlaré de la gent d’esquerra, perquè massa sovint (no sempre per sort) sembla que s’entesti a no voler aconseguir els objectius que es proposa restant i fragmentant més que sumant. I em pregunto si realment volen aconseguir el que volen aconseguir? O només uns quants egos volen jugar i fer veure que són els salvadors de torn... L’única manera d’aconseguir-ho i la història ho demostra és sumant totes les sensibilitats i cercant una via consensuada entre tots i totes.