divendres, 20 de març de 2009

Quan el paisatge és més que un bonic quadre

Falten pocs dies perquè s’obri el túnel de Bracons, a Olot es fan jornades sobre el paisatge, hi ha l’observatori del paisatge, es vol fer el Museu del Paisatge,... Perquè el paisatge ha generat tant debat i tothom es vol fer la foto al costat? Doncs, perquè el paisatge ven i és un terme tant abstracte que es pot modular a mida i això és la grandesa i el problema. Hi ha tants paisatges com persones... Per tant, quan diem amb veu alta que conservarem el paisatge de la nostra comarca no implica cap compromís ja que tampoc sabem que vol dir conservar el paisatge. Una carretera enmig del paisatge es no conservar el paisatge... ? el paisatge és la foto o l’evolució del indret? S’ha de concretar alhora de parlar del paisatge, hem de parlar si volem potenciar la vida a pagès, si volem millorar la biodiversitat, no urbanitzar més les planes de la nostra comarca... Parlem en propietat i així podrem avaluar en el futur si hem conservat el paisatge.
El que no hi ha dubte és que amb accions com l’eix Vic-Olot no ajudem a conservar el paisatge de la nostra comarca. El que ha esdevingut de positiu aquest conflicte és el debat sobre el paisatge... esperem que no sigui estèril i en el futur no es repeteixin accions no necessàries... que afectin la biodiversitat, les terres de conreu i la tranquil·litat sonora de la nostra comarca.

2 comentaris:

  1. Llorenç,

    fot-lis o acabereu com a Vallès!

    Salut i endavant!

    Felicitats(?) per la cosa de ser regidor

    ResponElimina
  2. L'encertes de ple quan dius que el de paisatge "és un terme tant abstracte que es pot modular a mida", i és que a la Comarca, histròricament els usos i instrumentalitzacions del concepte de paisatge han esta múltiples: desde la defensa d'un ordre tradicionalista i catòlic, ja amb els Vayreda, fins a ser emprat com a "marca" que singularitza amb finalitats turistitzadores i mercantils.
    Un ús, aquest darrer, que ha estat especialment cínic, ja que mentre defensava la puresa ideal d'un indret originari (que ja no existeix enlloc) alhora impulsava infraestructures devastadores com el túnel de Bracons.
    Però el més important és que en tots els casos, aquestes "visions" sempre han estat al servei del benefici d'uns pocs i al marge de la majoria de gent que vivia i treballava en aquest "paisatge".
    En fi, que desenmascarar críticament alguns d'aquests usos lligats a determinats interessos també hauria de ser tasca d'una esquerra que es vulgui crítica i transformadora, sinó a més d'obtenir guanys econòmics a sobre aconseguiran que la majoria aprovi les seves iniciatives tot pensant que ho fan en benefici col·lectiu. I si ho aconsegueixen serà molt més difícil donar resposta i mobilitzar en contra de futurs projectes destructius amb el medi i socialment insubstancials.
    A.

    ResponElimina