divendres, 1 de maig de 2009

Tornem a recuperar el somni del 1 de maig...

Algú s’ha mirat les dades d’atur a Olot? Segur que sí. Però algú que realment sàpiga el que es fa s’ho ha mirat? D’això en dubto, puc dubtar-ne no? Fixeu-vos l’any 2004 hi havia 688 aturats, el 2007 988 i ara 2047... amb uns quatre anys hem triplicar l’atur!!! i amb poc més d’un any l’hem doblat... I perquè no s’esbomba més?! es crea debat i es genera un consell econòmic i social per debatre el tema i cercar possibles solucions locals. No em val dir que tothom està igual perquè hi ha municipis que no ha pujat tant i sempre penso que localment podem fer molt. Si més no és prou greu ja que és la primera vegada en molts anys que amb tant poc temps es duplica l’atur.

Mesures n’hi ha moltes i quines s’han pres, poques. Però perquè no generar un debat en les empreses perquè no s’acomiadi cap treballador sinó que es negocií reducció d’hores i salaris per tal de mantenir a tothom en la plantilla. Despatxar algú és fruit del fracàs d’una societat i una gestió empresarial ineficient per tant cal penalitzar qui en tingui la culpa i no els últims d’arribar. Què és demagogia el que dic? Potser sí, però algú ha de defensar les idees d’esquerra que deien que l’empresa i el treball també és dels treballadors i per tant cal un sistema de cogestió amb l’empresariat. No es pot fer fora unilateralment a cap treballador. I des de les administracions hem de recolzar també els treballadors, els reptes que tenim és que tothom que vulgui treballar ho pugui fer i amb dignitat. Ara ja sabem on volem arribar (almenys és el que penso jo), ara cal traçar el camí de com arribar-hi i no crec que passi per mantenir el model empresarial que tenim, ja s’ha vist que uns quants no ho han sabut fer gaire bé. Pensem un altre model, jo proposo el de la cogestió de les empreses amb els treballadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada