La variant d’Olot i pensaments de democràcia.

En aquests moments s’ha plantejat la variant d’Olot, aquesta carretera planteja quatre carrils, és a dir, format d’autovia i, per tant, més impactes negatius i també positius (a vegades aquests se’ns obliden però també hi són). Personalment crec que pel territori que travessa hauria de ser de dos carrils, estem en un espai natural protegit i en una zona d’alt valor paisatgístic. També travessa una zona de conreus molt productiva, per tant caldria minimitzar aquests impactes negatius i fer una variant de només dos carrils però això suposaria anar més lent en aquest tram i si trobem un camió o un cotxe que no té ganes d’anar al límit de la velocitat permesa, encara que sembli “raro” també n’hi ha d’aquests, aniríem més lents. Jo ho podria assumir però i la resta? Segur que no. Seria una carretera que la gent remugaria molt,... I, amics, aquí tenim el gran dilema, la majoria de població no ho vol, és més partidària de aixafar uns quants camps i esquinçar un tros del nostre paisatge abans de renunciar a anar despresa i perdre el temps darrera un vehicle més lent... Per això estic convençut que si es fes una consulta popular el 90% es manifestaria a favor de quatre carrils. La societat no està preparada per plantejar infraestructures que discriminin els cotxes per potenciar després la bicicleta i el transport públic, reconeixem-ho. La política actual molt sovint a remolc de la societat, si els lobbys els hi va bé, no plantejarà mesures poc populars. En aquest cas cal reconèixer que la majoria vol fer-la de quatre carrils però algú ha de començar a dir que també de dos n’hi hauria prou i començar a sensibilitzar la població per un canvi de valors, ànims que ens queden molts d’anys de feina.