Fa falta més intuïció…

Aquesta setmana m’ha caigut a les mans l’estudi sobre la demanda d’habitatge que té la ciutat d’Olot. Com a regidor en responsabilitats d’habitatge em comportaré i em callaré de dir que no em serveix de gaire res. Però és veritat que no serveix de gaire res i, per conseqüent, són diners llençats. Perquè? perquè aquest estudi no llegeix el futur. En aquests moments no necessitem diagnosis actuals perquè el temps d’acabar-la ja és antiquada, en moments de crisis (i més com aquesta que alguns diuen que és sistèmica i tot) les coses canvien molt ràpid i cal fer servir la intuïció per pensar en les necessitats que tindrà una societat. Sobretot en habitatge que ha explotat la bombolla a través del punxo de les subprime, ara cal que la gent que ha treballat la intuïció la fem servir, normalment l’encertes perquè la diagnosi ja la fa el subconscient a partir de totes les dades rebudes. I el cert és que cal pensar en quines problemàtiques d’habitatge hi hauran d’aquí dos anys que segurament n’hi haurà de noves... Per exemple, si aquesta crisis s’allargà més enllà del 2010 i 2011 com sembla, hi haurà molts aturats i aturades amb poques possibilitats de continuar pagant hipoteques i encara que tinguin feina no podran pagar els preus de les hipoteques... Potser caldrà des dels governs crear solidaritat entre propietaris (que tampoc vendran), possibles llogaters i governs... Jo com a ciutadà no podria tenir cases desocupades sabent que hi ha gent que malviu o que es pot trobar al carrer... Hem d’articular els ressorts de la solidaritat. Això, impensable fa dos anys, pot ser possible d’aquí dos anys... Seran moments difícils i molts estudis i plans fets no ens serveixen o no serviran, no tenim temps de refer-los per això fem servir la intuïció mediterrània una gran patrimoni que tenim i que darrerament em perdut... No caiguem amb el parany de l’anàlisi a la paràlisi, ara toca moure’s d’una manera o altre (perdó! l’únic que cal tenir en compte és que aquest moviment es faci amb llibertat, igualtat i fraternitat.... sobretot aquest darrer tant oblidat i que és la base de la solidaritat).