Els arqueòlegs comenten la enorme importància que va tenir el foc per desenvolupar-nos com a humans sociables (aparentment) que som. El fet d’agrupar a tota una sèrie d’individus vora el foc va fer evolucionar la llengua pel fet de tenir que explicar-se coses i la cultura pel fet de recollir-les. És important tenir uns espais per compartir les nostres accions, preocupacions i pensaments. Aquests poden ser modernament virtuals com per exemple el Facebook o altres plataformes de comunicació per internet com també físics: bars, restaurants, cases, centres,... Tanmateix un municipi no pot deixar-ho tot en mans de persones i entitats i ha de crear plataformes i espais de rang superior perquè aquestes entitats, personesi col·lectius tinguin el seu punt de trobada i així relacionar-se entre ells. Des d’Alternativa creiem que un d’aquests ha de ser un Centre Cívic o Ateneu ben dinamitzat, aquest espai de referència del teixit social d'una ciutat ha de provocar que la gent més activa del municipi pugui trobar-se i compartir experiències, ha de ser el foc social i cultural per a crear i generar intercanvis profitosos per la ciutat. Això fa anys que ho diem, però darrerament ens hem adonat que una altre espai de fòrum social per a intercanviar informació pot ser una autèntica televisió local pública a Olot, gestionada per un consell social i cultural on entitats, escoles, ciutadans,... puguin dir-hi la seva, rebin formació audiovisual i hi puguin emetre els seus reportatges o informació. També! a la seva manera ha de ser un punt de trobada del teixit social d’una societat, potser no serà de qualitat però indubtablement serà popular.
Cal promoure activament aquests espais de comunitat per trencar l’individualisme en que ens trobem immersos des de fa anys.
diumenge, 22 de novembre del 2009
dijous, 29 d’octubre del 2009
Un discurs en un ple atípic...
Crec que tots plegats i plegades no en som conscients dels temps que estem vivint, temps de crisis però també temps d’oportunitats per adreçar allò que fins ara es feia malament. Cal aprofitar per realitzar canvis, des de la petita acció que es pot fer a nivell personal, fins a grans decisions polítiques. Els ajuntaments que són qui estan més propers a les persones també ho podem fer i els pressupostos ha de ser l’eina on es reflexin aquestes intencions.
Algú d’aquí pot dir que parlar de temes globals en un pressupostos d’ajuntament no té res a veure, no?... Potser la crisis financera no ens ha afectat en els nostres pressupostos? Nosaltres, els d’Alternativa per la Garrotxa, amb contundència diem que estem immersos en una crisis que no és de les cícliques del sistema capitalista com les que hem viscut en els darrers 200 anys, ens estem trobant amb els límits del planeta. No! senyors i senyores, i sé bé el que em dic, ara ja no és un només una qüestió d’economia sinó també de geologia, de sociologia, de biologia, etc.... Ens trobarem amb una crisis energètica en els propers anys, un canvi climàtic accentuat, esgotaments de matèries primeres i una petjada ecològica immensa i externalitzada a altres indrets en el món en forma de conflictes i fam. Això s’ha d’acabar.
Amb això vinc a dir que venen temps de “muntanyes ruses” per l’economia d’alts i baixos molt accentuats, aquest any es pot iniciar una recuperació, però com he dit, la nostra economia depèn en excés dels recursos finits del planeta i d’aquí molts pocs anys tornarem a davallar. No ens enganyem venen temps de decreixement econòmic del nostre sistema tal i com el tenim entès fins ara.
I, davant d’aquesta situació, què cal fer? Doncs tenir més imaginació que la mai ens hàgim imaginat i perdoneu la redundància. S’ha acabat els temps de l’egoisme i el pensar per un mateix, cal enfortir el sentiment de comunitat de tots els ciutadans per afrontat aquests nous reptes i això s’ha de fer a partir de programes però també amb l’exemple... i com a regidors d’Olot no l’hem practicat gaire, tots plegats i plegades en som responsables d’aquestes discrepàncies. Tinc la sensació que juguem a fer política i no ha fer-ne de manera seriosa i madura . Perquè? Com passarem d’un teixit empresarial basat en models caducs com la construcció i empreses insostenibles a empreses sostenibles (ambientalment i humanament) i d’una dependència energètica exagerada a obtenir-la d’ energies renovables? Cal crear accions i programes envers aquest tema. I això és el que un pressupost ha de transmetre. Penseu que Olot pot ser un exemple a seguir en l’assumpció de certs límits ja que vivim en un territori privilegiat i, per tant, estem enclavats en un Parc Natural que ens ha fet créixer com a societat acceptant certs límits de creixement desaforat. Penso que poques ciutats estan sociològicament més preparades que nosaltres per aquest canvi de model.
En resum Enfortir el sentiment de comunitat i transformar el model productiu actual a un de sostenible... casi res!
Un cop dit això estem d’acord en el plantejament d’aquest any que cal fer uns pressupostos continuistes però creiem totalment necessari que a partir de la primavera de l’any vinent del 2010 es parli d’una reestructuració i estratègia pressupostària diferent a l’actual i que abordi els reptes abans esmentats.
Torno a repetir, són temps de consens i col·laboració, no de discrepàncies. Comencem per els que ens toca donar exemple i siguem responsables consensuant un nou pressupost amb diàleg i a partir d’un full en blanc. Lluny del teatre polític que tant ens agrada.
Ara Olot i l’encaix en aquest món tant canviant és el que importa, serem capaços i capaces de no defraudar les generacions futures?
Ja més concretament nosaltres ens basem el suport en els diferents punts del pacte de govern signat. També proposem una sèrie de recomanacions. I fem un exercici de responsabilitat en aquesta època de crisis on cal més imaginació que cartera, són temps d’esforços i Olot no es pot permetre un pressupostos prorrogats. Hem de concentrar totes les energies en adaptar-nos als nous temps.
Fent referència al pacte creiem que els pressupostos de l’any vinent si que tenen plasmats els següents punts:
a) Incentivar l’activitat econòmica sostenible,
b) Èmfasi especial en les polítiques socials
c) Impuls a les polítiques dirigides a dinamitzar el Barri Vell en la línia que s’està portant a terme, amb col·laboració amb les entitats vinculades, tant pel que fa a afavorir la implantació de nova activitat social i econòmica, aplicant el pla de comerç, com per atraure noves persones que decideixin viure al centre de la ciutat.
d) Avaluació, actualització i, en el seu cas, revisió del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), seguiment dels indicadors previstos. Plantejament del corresponent procés participatiu.
e) Poder definir els continguts d’un futur pol dinamitzador social i cultural a partir de la participació ciutadana.
f) Actuacions al llarg del riu Fluvià considerant, entre d’altres, el seu valor com espai educatiu.
g) Conservar el patrimoni arquitectònic industrial que tenim.
h) Accessibilitat a l’habitatge cercant fórmules alternatives i desenvolupant un pla local d’habitatge que col·loqui en la realitat
I en les recomanacions que creiem que són interessants de contemplar per aquest pressupost són:
a) Eficiència energètica – Continuar implantant inversions i mesures d’estalvi energètic per un escenari de futur d’encariment.
b) Incentivar el voluntariat entre les entitats i la ciutadania.
c) Partides autogestionades per barris.
d) Organització de l’ajuntament – Proposar millores i com crear una cultura del treball de millora continua dins la complexa organització de l’ajuntament.
a) Millorar la planificació de les tasques, l’autonomia i la participació de les persones que intervenen. Des de les regidories no cal estar al damunt de tots els petits passos que es facin en el treball del dia a dia, tant sols marcar els grans objectius i fer-ne un seguiment.
I finalment balanç d’aquest any de legislatura entre pressupost i pressupost, creiem que ha estat un any pobre políticament parlant, tots plegats i plegades no hem estat a l’alçada de les circumstàncies. Tant els que estem integrats dins l’equip govern, amb plens buits de contingut com s’ha reclamat alguns cops, com de la resta dels grups on només hi ha hagut dues mocions i, encara, sense substància. Ens falta imaginació per conduir la ciutat d’Olot i la seva ciutadania en els reptes socials, econòmics i ambientals que ens deparen.... Ens hem de posar les piles per la propera legislatura i encoratjar-nos perquè crec que som prou capaços de fer-ho.
Malgrat que hi ha temes que no veiem clars i que no és el nostre model de ciutat, per responsabilitat, per confiança i perquè podem aportar imaginació a l’equip de govern votarem que sí.
Algú d’aquí pot dir que parlar de temes globals en un pressupostos d’ajuntament no té res a veure, no?... Potser la crisis financera no ens ha afectat en els nostres pressupostos? Nosaltres, els d’Alternativa per la Garrotxa, amb contundència diem que estem immersos en una crisis que no és de les cícliques del sistema capitalista com les que hem viscut en els darrers 200 anys, ens estem trobant amb els límits del planeta. No! senyors i senyores, i sé bé el que em dic, ara ja no és un només una qüestió d’economia sinó també de geologia, de sociologia, de biologia, etc.... Ens trobarem amb una crisis energètica en els propers anys, un canvi climàtic accentuat, esgotaments de matèries primeres i una petjada ecològica immensa i externalitzada a altres indrets en el món en forma de conflictes i fam. Això s’ha d’acabar.
Amb això vinc a dir que venen temps de “muntanyes ruses” per l’economia d’alts i baixos molt accentuats, aquest any es pot iniciar una recuperació, però com he dit, la nostra economia depèn en excés dels recursos finits del planeta i d’aquí molts pocs anys tornarem a davallar. No ens enganyem venen temps de decreixement econòmic del nostre sistema tal i com el tenim entès fins ara.
I, davant d’aquesta situació, què cal fer? Doncs tenir més imaginació que la mai ens hàgim imaginat i perdoneu la redundància. S’ha acabat els temps de l’egoisme i el pensar per un mateix, cal enfortir el sentiment de comunitat de tots els ciutadans per afrontat aquests nous reptes i això s’ha de fer a partir de programes però també amb l’exemple... i com a regidors d’Olot no l’hem practicat gaire, tots plegats i plegades en som responsables d’aquestes discrepàncies. Tinc la sensació que juguem a fer política i no ha fer-ne de manera seriosa i madura . Perquè? Com passarem d’un teixit empresarial basat en models caducs com la construcció i empreses insostenibles a empreses sostenibles (ambientalment i humanament) i d’una dependència energètica exagerada a obtenir-la d’ energies renovables? Cal crear accions i programes envers aquest tema. I això és el que un pressupost ha de transmetre. Penseu que Olot pot ser un exemple a seguir en l’assumpció de certs límits ja que vivim en un territori privilegiat i, per tant, estem enclavats en un Parc Natural que ens ha fet créixer com a societat acceptant certs límits de creixement desaforat. Penso que poques ciutats estan sociològicament més preparades que nosaltres per aquest canvi de model.
En resum Enfortir el sentiment de comunitat i transformar el model productiu actual a un de sostenible... casi res!
Un cop dit això estem d’acord en el plantejament d’aquest any que cal fer uns pressupostos continuistes però creiem totalment necessari que a partir de la primavera de l’any vinent del 2010 es parli d’una reestructuració i estratègia pressupostària diferent a l’actual i que abordi els reptes abans esmentats.
Torno a repetir, són temps de consens i col·laboració, no de discrepàncies. Comencem per els que ens toca donar exemple i siguem responsables consensuant un nou pressupost amb diàleg i a partir d’un full en blanc. Lluny del teatre polític que tant ens agrada.
Ara Olot i l’encaix en aquest món tant canviant és el que importa, serem capaços i capaces de no defraudar les generacions futures?
Ja més concretament nosaltres ens basem el suport en els diferents punts del pacte de govern signat. També proposem una sèrie de recomanacions. I fem un exercici de responsabilitat en aquesta època de crisis on cal més imaginació que cartera, són temps d’esforços i Olot no es pot permetre un pressupostos prorrogats. Hem de concentrar totes les energies en adaptar-nos als nous temps.
Fent referència al pacte creiem que els pressupostos de l’any vinent si que tenen plasmats els següents punts:
a) Incentivar l’activitat econòmica sostenible,
b) Èmfasi especial en les polítiques socials
c) Impuls a les polítiques dirigides a dinamitzar el Barri Vell en la línia que s’està portant a terme, amb col·laboració amb les entitats vinculades, tant pel que fa a afavorir la implantació de nova activitat social i econòmica, aplicant el pla de comerç, com per atraure noves persones que decideixin viure al centre de la ciutat.
d) Avaluació, actualització i, en el seu cas, revisió del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), seguiment dels indicadors previstos. Plantejament del corresponent procés participatiu.
e) Poder definir els continguts d’un futur pol dinamitzador social i cultural a partir de la participació ciutadana.
f) Actuacions al llarg del riu Fluvià considerant, entre d’altres, el seu valor com espai educatiu.
g) Conservar el patrimoni arquitectònic industrial que tenim.
h) Accessibilitat a l’habitatge cercant fórmules alternatives i desenvolupant un pla local d’habitatge que col·loqui en la realitat
I en les recomanacions que creiem que són interessants de contemplar per aquest pressupost són:
a) Eficiència energètica – Continuar implantant inversions i mesures d’estalvi energètic per un escenari de futur d’encariment.
b) Incentivar el voluntariat entre les entitats i la ciutadania.
c) Partides autogestionades per barris.
d) Organització de l’ajuntament – Proposar millores i com crear una cultura del treball de millora continua dins la complexa organització de l’ajuntament.
a) Millorar la planificació de les tasques, l’autonomia i la participació de les persones que intervenen. Des de les regidories no cal estar al damunt de tots els petits passos que es facin en el treball del dia a dia, tant sols marcar els grans objectius i fer-ne un seguiment.
I finalment balanç d’aquest any de legislatura entre pressupost i pressupost, creiem que ha estat un any pobre políticament parlant, tots plegats i plegades no hem estat a l’alçada de les circumstàncies. Tant els que estem integrats dins l’equip govern, amb plens buits de contingut com s’ha reclamat alguns cops, com de la resta dels grups on només hi ha hagut dues mocions i, encara, sense substància. Ens falta imaginació per conduir la ciutat d’Olot i la seva ciutadania en els reptes socials, econòmics i ambientals que ens deparen.... Ens hem de posar les piles per la propera legislatura i encoratjar-nos perquè crec que som prou capaços de fer-ho.
Malgrat que hi ha temes que no veiem clars i que no és el nostre model de ciutat, per responsabilitat, per confiança i perquè podem aportar imaginació a l’equip de govern votarem que sí.
dissabte, 26 de setembre del 2009
Dies tristos festius
Si jo fos un dia festiu hores d'ara estaria molt espantat! ja fa uns 9 mesos que estic assistint a plens a l'ajuntament i per la meva sorpresa l'acarnissament més dur que hi ha hagut ha estat per discutir els dies festius que pot triar la ciutat d'Olot. Carai!! quina importància!... i quin honor viure en una ciutat que el problema més gran en els darrers 9 mesos és triar els dies festius!!
En el ple vaig sentir vergonya i veient-les venir vaig intentar ironitzar teatralment amb un discurs d'estar per casa... Però crec que no em va entendre ni l'apuntador. Què hi farem?? A lo que anem, triar els dies festius hauria de ser una rutina si s'actua amb sentit comú. Hi ha temes més importants a discutir... l'ocupació, l'habitatge, la immigració, la futura crisis energètica,... Crec que no podem deixar-nos endur per aquests debats. El ple hauria de ser l’òrgan de debat democràtic més important per les decisions de la nostra ciutat... i actualment no ho és. Perquè no volem que ho sigui... i donem tota la responsabilitat als tristos dies festius com a exponent de debat per el futur de la nostra ciutat!
En el ple vaig sentir vergonya i veient-les venir vaig intentar ironitzar teatralment amb un discurs d'estar per casa... Però crec que no em va entendre ni l'apuntador. Què hi farem?? A lo que anem, triar els dies festius hauria de ser una rutina si s'actua amb sentit comú. Hi ha temes més importants a discutir... l'ocupació, l'habitatge, la immigració, la futura crisis energètica,... Crec que no podem deixar-nos endur per aquests debats. El ple hauria de ser l’òrgan de debat democràtic més important per les decisions de la nostra ciutat... i actualment no ho és. Perquè no volem que ho sigui... i donem tota la responsabilitat als tristos dies festius com a exponent de debat per el futur de la nostra ciutat!
Recuperem l'opinió...
Després de mesos sense escriure res, vacances, crisis amb aquest bloc indicatiu d'una crisis personal amb la política que m'envolta des del meu sofà (el millor indret del món per mi), on hi he curat les ferides i cansaments de mils enfrontaments normalment no volguts... Ara!! torno a recuperar la veu escrita... això no vol dir que la meva crisis amb la política que m'envolta hagi minvat, tot el contrari crec que és molt més accentuada. Però d'aquesta manera potser algú m'entengui o amb sort, jo mateix! però això ja seria una passada.
Propòsit a tots els lectors perduts del meu bloc... fer un article d'opinió almenys un cop a la setmana.
Uf!! quin Olot que ens espera en un món que és massa petit per encabir totes les nostres dèries...
Propòsit a tots els lectors perduts del meu bloc... fer un article d'opinió almenys un cop a la setmana.
Uf!! quin Olot que ens espera en un món que és massa petit per encabir totes les nostres dèries...
diumenge, 14 de juny del 2009
Ens sumem?
Sumar és l’única manera d’aconseguir els objectius comunitaris més ambiciosos.
L’experiència em diu que qualsevol projecte ambiciós no es pot fer sol, cal sumar, i que entenem per sumar? Doncs: col·laborar, dialogar, cedir, participar, cercar solucions als problemes i no responsables... N’és l’única manera. En solitari tant sols podrem aconseguir petites accions i petites finalitats.
Aquesta és realment la meva ideologia, sumar per canviar el món. No ho vull fer sol, en part perquè no ho aconseguiria i en part perquè si ho aconseguís tot sol seria pitjor que el d’abans. I que entenc per no fer-ho sol?
Doncs que cal decidir quin món diferent volem entre tots i totes, no val la visió de només una, dues o unes quantes persones. La manera de fer-ho ha de fluir de baix cap a dalt i poder debatre, escoltar i cedir... El temps de no cedir l’hem de deixar enrere i abans de començar a debatre un tema hem de ser conscients que les nostres idees estan equivocades perquè no són les majoritàries i, per tant, a partir del diàleg hem de sortir amb idees diferents i més riques. Malament si participem en un debat on hi ha diferents idees i en sortim amb la mateixa que hem entrat.
Aquesta formulació pot servir per tots els àmbits de les nostres vides, la família, la feina,... Però aquí parlaré de la gent d’esquerra, perquè massa sovint (no sempre per sort) sembla que s’entesti a no voler aconseguir els objectius que es proposa restant i fragmentant més que sumant. I em pregunto si realment volen aconseguir el que volen aconseguir? O només uns quants egos volen jugar i fer veure que són els salvadors de torn... L’única manera d’aconseguir-ho i la història ho demostra és sumant totes les sensibilitats i cercant una via consensuada entre tots i totes.
L’experiència em diu que qualsevol projecte ambiciós no es pot fer sol, cal sumar, i que entenem per sumar? Doncs: col·laborar, dialogar, cedir, participar, cercar solucions als problemes i no responsables... N’és l’única manera. En solitari tant sols podrem aconseguir petites accions i petites finalitats.
Aquesta és realment la meva ideologia, sumar per canviar el món. No ho vull fer sol, en part perquè no ho aconseguiria i en part perquè si ho aconseguís tot sol seria pitjor que el d’abans. I que entenc per no fer-ho sol?
Doncs que cal decidir quin món diferent volem entre tots i totes, no val la visió de només una, dues o unes quantes persones. La manera de fer-ho ha de fluir de baix cap a dalt i poder debatre, escoltar i cedir... El temps de no cedir l’hem de deixar enrere i abans de començar a debatre un tema hem de ser conscients que les nostres idees estan equivocades perquè no són les majoritàries i, per tant, a partir del diàleg hem de sortir amb idees diferents i més riques. Malament si participem en un debat on hi ha diferents idees i en sortim amb la mateixa que hem entrat.
Aquesta formulació pot servir per tots els àmbits de les nostres vides, la família, la feina,... Però aquí parlaré de la gent d’esquerra, perquè massa sovint (no sempre per sort) sembla que s’entesti a no voler aconseguir els objectius que es proposa restant i fragmentant més que sumant. I em pregunto si realment volen aconseguir el que volen aconseguir? O només uns quants egos volen jugar i fer veure que són els salvadors de torn... L’única manera d’aconseguir-ho i la història ho demostra és sumant totes les sensibilitats i cercant una via consensuada entre tots i totes.
dissabte, 23 de maig del 2009
Personalitat política
Un dels objectius que m’he proposat en l’àmbit de la política és llençar propostes i idees en positiu. Explicar que és el que penso i com s’haurien de fer les polítiques... i evitar, defugir, esquivar la temptació de criticar el que es fa. És massa fàcil, queixar-se tothom en sap i no cal gaire esforç, ara articular un discurs en positiu sí que n’és difícil perquè requereix analitzar tots els casos i pensar com ho faries. No m’agrada que em facin anar per allà on volen i amb la crítica hi vas, crítiques allò que els altres fan. La crítica m’agrada quan es tracta d’un mateix, llavors sí que hi jugo i em recreo sanguinàriament, perquè res dóna tant plaer com criticar el que un fa. Fer de govern i d’oposició alhora d’un mateix... ara, criticar els altres, que fàcil que és, no em motiva ni ho trobo encertat.
Per això en aquestes línees i en aquesta finestra del bloc anem a pensar en idees i polítiques pròpies.
Per això en aquestes línees i en aquesta finestra del bloc anem a pensar en idees i polítiques pròpies.
dissabte, 9 de maig del 2009
La variant d’Olot i pensaments de democràcia.
En aquests moments s’ha plantejat la variant d’Olot, aquesta carretera planteja quatre carrils, és a dir, format d’autovia i, per tant, més impactes negatius i també positius (a vegades aquests se’ns obliden però també hi són). Personalment crec que pel territori que travessa hauria de ser de dos carrils, estem en un espai natural protegit i en una zona d’alt valor paisatgístic. També travessa una zona de conreus molt productiva, per tant caldria minimitzar aquests impactes negatius i fer una variant de només dos carrils però això suposaria anar més lent en aquest tram i si trobem un camió o un cotxe que no té ganes d’anar al límit de la velocitat permesa, encara que sembli “raro” també n’hi ha d’aquests, aniríem més lents. Jo ho podria assumir però i la resta? Segur que no. Seria una carretera que la gent remugaria molt,... I, amics, aquí tenim el gran dilema, la majoria de població no ho vol, és més partidària de aixafar uns quants camps i esquinçar un tros del nostre paisatge abans de renunciar a anar despresa i perdre el temps darrera un vehicle més lent... Per això estic convençut que si es fes una consulta popular el 90% es manifestaria a favor de quatre carrils. La societat no està preparada per plantejar infraestructures que discriminin els cotxes per potenciar després la bicicleta i el transport públic, reconeixem-ho. La política actual molt sovint a remolc de la societat, si els lobbys els hi va bé, no plantejarà mesures poc populars. En aquest cas cal reconèixer que la majoria vol fer-la de quatre carrils però algú ha de començar a dir que també de dos n’hi hauria prou i començar a sensibilitzar la població per un canvi de valors, ànims que ens queden molts d’anys de feina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)