La importància de crear espais comuns dins un municipi.

Els arqueòlegs comenten la enorme importància que va tenir el foc per desenvolupar-nos com a humans sociables (aparentment) que som. El fet d’agrupar a tota una sèrie d’individus vora el foc va fer evolucionar la llengua pel fet de tenir que explicar-se coses i la cultura pel fet de recollir-les. És important tenir uns espais per compartir les nostres accions, preocupacions i pensaments. Aquests poden ser modernament virtuals com per exemple el Facebook o altres plataformes de comunicació per internet com també físics: bars, restaurants, cases, centres,... Tanmateix un municipi no pot deixar-ho tot en mans de persones i entitats i ha de crear plataformes i espais de rang superior perquè aquestes entitats, personesi col·lectius tinguin el seu punt de trobada i així relacionar-se entre ells. Des d’Alternativa creiem que un d’aquests ha de ser un Centre Cívic o Ateneu ben dinamitzat, aquest espai de referència del teixit social d'una ciutat ha de provocar que la gent més activa del municipi pugui trobar-se i compartir experiències, ha de ser el foc social i cultural per a crear i generar intercanvis profitosos per la ciutat. Això fa anys que ho diem, però darrerament ens hem adonat que una altre espai de fòrum social per a intercanviar informació pot ser una autèntica televisió local pública a Olot, gestionada per un consell social i cultural on entitats, escoles, ciutadans,... puguin dir-hi la seva, rebin formació audiovisual i hi puguin emetre els seus reportatges o informació. També! a la seva manera ha de ser un punt de trobada del teixit social d’una societat, potser no serà de qualitat però indubtablement serà popular.
Cal promoure activament aquests espais de comunitat per trencar l’individualisme en que ens trobem immersos des de fa anys.

Un discurs en un ple atípic...

Crec que tots plegats i plegades no en som conscients dels temps que estem vivint, temps de crisis però també temps d’oportunitats per adreçar allò que fins ara es feia malament. Cal aprofitar per realitzar canvis, des de la petita acció que es pot fer a nivell personal, fins a grans decisions polítiques. Els ajuntaments que són qui estan més propers a les persones també ho podem fer i els pressupostos ha de ser l’eina on es reflexin aquestes intencions.

Algú d’aquí pot dir que parlar de temes globals en un pressupostos d’ajuntament no té res a veure, no?... Potser la crisis financera no ens ha afectat en els nostres pressupostos? Nosaltres, els d’Alternativa per la Garrotxa, amb contundència diem que estem immersos en una crisis que no és de les cícliques del sistema capitalista com les que hem viscut en els darrers 200 anys, ens estem trobant amb els límits del planeta. No! senyors i senyores, i sé bé el que em dic, ara ja no és un només una qüestió d’economia sinó també de geologia, de sociologia, de biologia, etc.... Ens trobarem amb una crisis energètica en els propers anys, un canvi climàtic accentuat, esgotaments de matèries primeres i una petjada ecològica immensa i externalitzada a altres indrets en el món en forma de conflictes i fam. Això s’ha d’acabar.
Amb això vinc a dir que venen temps de “muntanyes ruses” per l’economia d’alts i baixos molt accentuats, aquest any es pot iniciar una recuperació, però com he dit, la nostra economia depèn en excés dels recursos finits del planeta i d’aquí molts pocs anys tornarem a davallar. No ens enganyem venen temps de decreixement econòmic del nostre sistema tal i com el tenim entès fins ara.

I, davant d’aquesta situació, què cal fer? Doncs tenir més imaginació que la mai ens hàgim imaginat i perdoneu la redundància. S’ha acabat els temps de l’egoisme i el pensar per un mateix, cal enfortir el sentiment de comunitat de tots els ciutadans per afrontat aquests nous reptes i això s’ha de fer a partir de programes però també amb l’exemple... i com a regidors d’Olot no l’hem practicat gaire, tots plegats i plegades en som responsables d’aquestes discrepàncies. Tinc la sensació que juguem a fer política i no ha fer-ne de manera seriosa i madura . Perquè? Com passarem d’un teixit empresarial basat en models caducs com la construcció i empreses insostenibles a empreses sostenibles (ambientalment i humanament) i d’una dependència energètica exagerada a obtenir-la d’ energies renovables? Cal crear accions i programes envers aquest tema. I això és el que un pressupost ha de transmetre. Penseu que Olot pot ser un exemple a seguir en l’assumpció de certs límits ja que vivim en un territori privilegiat i, per tant, estem enclavats en un Parc Natural que ens ha fet créixer com a societat acceptant certs límits de creixement desaforat. Penso que poques ciutats estan sociològicament més preparades que nosaltres per aquest canvi de model.

En resum Enfortir el sentiment de comunitat i transformar el model productiu actual a un de sostenible... casi res!

Un cop dit això estem d’acord en el plantejament d’aquest any que cal fer uns pressupostos continuistes però creiem totalment necessari que a partir de la primavera de l’any vinent del 2010 es parli d’una reestructuració i estratègia pressupostària diferent a l’actual i que abordi els reptes abans esmentats.

Torno a repetir, són temps de consens i col·laboració, no de discrepàncies. Comencem per els que ens toca donar exemple i siguem responsables consensuant un nou pressupost amb diàleg i a partir d’un full en blanc. Lluny del teatre polític que tant ens agrada.
Ara Olot i l’encaix en aquest món tant canviant és el que importa, serem capaços i capaces de no defraudar les generacions futures?

Ja més concretament nosaltres ens basem el suport en els diferents punts del pacte de govern signat. També proposem una sèrie de recomanacions. I fem un exercici de responsabilitat en aquesta època de crisis on cal més imaginació que cartera, són temps d’esforços i Olot no es pot permetre un pressupostos prorrogats. Hem de concentrar totes les energies en adaptar-nos als nous temps.


Fent referència al pacte creiem que els pressupostos de l’any vinent si que tenen plasmats els següents punts:

a) Incentivar l’activitat econòmica sostenible,

b) Èmfasi especial en les polítiques socials

c) Impuls a les polítiques dirigides a dinamitzar el Barri Vell en la línia que s’està portant a terme, amb col·laboració amb les entitats vinculades, tant pel que fa a afavorir la implantació de nova activitat social i econòmica, aplicant el pla de comerç, com per atraure noves persones que decideixin viure al centre de la ciutat.

d) Avaluació, actualització i, en el seu cas, revisió del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), seguiment dels indicadors previstos. Plantejament del corresponent procés participatiu.

e) Poder definir els continguts d’un futur pol dinamitzador social i cultural a partir de la participació ciutadana.

f) Actuacions al llarg del riu Fluvià considerant, entre d’altres, el seu valor com espai educatiu.

g) Conservar el patrimoni arquitectònic industrial que tenim.

h) Accessibilitat a l’habitatge cercant fórmules alternatives i desenvolupant un pla local d’habitatge que col·loqui en la realitat

I en les recomanacions que creiem que són interessants de contemplar per aquest pressupost són:

a) Eficiència energètica – Continuar implantant inversions i mesures d’estalvi energètic per un escenari de futur d’encariment.

b) Incentivar el voluntariat entre les entitats i la ciutadania.

c) Partides autogestionades per barris.

d) Organització de l’ajuntament – Proposar millores i com crear una cultura del treball de millora continua dins la complexa organització de l’ajuntament.

a) Millorar la planificació de les tasques, l’autonomia i la participació de les persones que intervenen. Des de les regidories no cal estar al damunt de tots els petits passos que es facin en el treball del dia a dia, tant sols marcar els grans objectius i fer-ne un seguiment.

I finalment balanç d’aquest any de legislatura entre pressupost i pressupost, creiem que ha estat un any pobre políticament parlant, tots plegats i plegades no hem estat a l’alçada de les circumstàncies. Tant els que estem integrats dins l’equip govern, amb plens buits de contingut com s’ha reclamat alguns cops, com de la resta dels grups on només hi ha hagut dues mocions i, encara, sense substància. Ens falta imaginació per conduir la ciutat d’Olot i la seva ciutadania en els reptes socials, econòmics i ambientals que ens deparen.... Ens hem de posar les piles per la propera legislatura i encoratjar-nos perquè crec que som prou capaços de fer-ho.

Malgrat que hi ha temes que no veiem clars i que no és el nostre model de ciutat, per responsabilitat, per confiança i perquè podem aportar imaginació a l’equip de govern votarem que sí.

Dies tristos festius

Si jo fos un dia festiu hores d'ara estaria molt espantat! ja fa uns 9 mesos que estic assistint a plens a l'ajuntament i per la meva sorpresa l'acarnissament més dur que hi ha hagut ha estat per discutir els dies festius que pot triar la ciutat d'Olot. Carai!! quina importància!... i quin honor viure en una ciutat que el problema més gran en els darrers 9 mesos és triar els dies festius!!
En el ple vaig sentir vergonya i veient-les venir vaig intentar ironitzar teatralment amb un discurs d'estar per casa... Però crec que no em va entendre ni l'apuntador. Què hi farem?? A lo que anem, triar els dies festius hauria de ser una rutina si s'actua amb sentit comú. Hi ha temes més importants a discutir... l'ocupació, l'habitatge, la immigració, la futura crisis energètica,... Crec que no podem deixar-nos endur per aquests debats. El ple hauria de ser l’òrgan de debat democràtic més important per les decisions de la nostra ciutat... i actualment no ho és. Perquè no volem que ho sigui... i donem tota la responsabilitat als tristos dies festius com a exponent de debat per el futur de la nostra ciutat!

Recuperem l'opinió...

Després de mesos sense escriure res, vacances, crisis amb aquest bloc indicatiu d'una crisis personal amb la política que m'envolta des del meu sofà (el millor indret del món per mi), on hi he curat les ferides i cansaments de mils enfrontaments normalment no volguts... Ara!! torno a recuperar la veu escrita... això no vol dir que la meva crisis amb la política que m'envolta hagi minvat, tot el contrari crec que és molt més accentuada. Però d'aquesta manera potser algú m'entengui o amb sort, jo mateix! però això ja seria una passada.

Propòsit a tots els lectors perduts del meu bloc... fer un article d'opinió almenys un cop a la setmana.

Uf!! quin Olot que ens espera en un món que és massa petit per encabir totes les nostres dèries...

Ens sumem?

Sumar és l’única manera d’aconseguir els objectius comunitaris més ambiciosos.

L’experiència em diu que qualsevol projecte ambiciós no es pot fer sol, cal sumar, i que entenem per sumar? Doncs: col·laborar, dialogar, cedir, participar, cercar solucions als problemes i no responsables... N’és l’única manera. En solitari tant sols podrem aconseguir petites accions i petites finalitats.
Aquesta és realment la meva ideologia, sumar per canviar el món. No ho vull fer sol, en part perquè no ho aconseguiria i en part perquè si ho aconseguís tot sol seria pitjor que el d’abans. I que entenc per no fer-ho sol?
Doncs que cal decidir quin món diferent volem entre tots i totes, no val la visió de només una, dues o unes quantes persones. La manera de fer-ho ha de fluir de baix cap a dalt i poder debatre, escoltar i cedir... El temps de no cedir l’hem de deixar enrere i abans de començar a debatre un tema hem de ser conscients que les nostres idees estan equivocades perquè no són les majoritàries i, per tant, a partir del diàleg hem de sortir amb idees diferents i més riques. Malament si participem en un debat on hi ha diferents idees i en sortim amb la mateixa que hem entrat.

Aquesta formulació pot servir per tots els àmbits de les nostres vides, la família, la feina,... Però aquí parlaré de la gent d’esquerra, perquè massa sovint (no sempre per sort) sembla que s’entesti a no voler aconseguir els objectius que es proposa restant i fragmentant més que sumant. I em pregunto si realment volen aconseguir el que volen aconseguir? O només uns quants egos volen jugar i fer veure que són els salvadors de torn... L’única manera d’aconseguir-ho i la història ho demostra és sumant totes les sensibilitats i cercant una via consensuada entre tots i totes.

Personalitat política

Un dels objectius que m’he proposat en l’àmbit de la política és llençar propostes i idees en positiu. Explicar que és el que penso i com s’haurien de fer les polítiques... i evitar, defugir, esquivar la temptació de criticar el que es fa. És massa fàcil, queixar-se tothom en sap i no cal gaire esforç, ara articular un discurs en positiu sí que n’és difícil perquè requereix analitzar tots els casos i pensar com ho faries. No m’agrada que em facin anar per allà on volen i amb la crítica hi vas, crítiques allò que els altres fan. La crítica m’agrada quan es tracta d’un mateix, llavors sí que hi jugo i em recreo sanguinàriament, perquè res dóna tant plaer com criticar el que un fa. Fer de govern i d’oposició alhora d’un mateix... ara, criticar els altres, que fàcil que és, no em motiva ni ho trobo encertat.
Per això en aquestes línees i en aquesta finestra del bloc anem a pensar en idees i polítiques pròpies.

La variant d’Olot i pensaments de democràcia.

En aquests moments s’ha plantejat la variant d’Olot, aquesta carretera planteja quatre carrils, és a dir, format d’autovia i, per tant, més impactes negatius i també positius (a vegades aquests se’ns obliden però també hi són). Personalment crec que pel territori que travessa hauria de ser de dos carrils, estem en un espai natural protegit i en una zona d’alt valor paisatgístic. També travessa una zona de conreus molt productiva, per tant caldria minimitzar aquests impactes negatius i fer una variant de només dos carrils però això suposaria anar més lent en aquest tram i si trobem un camió o un cotxe que no té ganes d’anar al límit de la velocitat permesa, encara que sembli “raro” també n’hi ha d’aquests, aniríem més lents. Jo ho podria assumir però i la resta? Segur que no. Seria una carretera que la gent remugaria molt,... I, amics, aquí tenim el gran dilema, la majoria de població no ho vol, és més partidària de aixafar uns quants camps i esquinçar un tros del nostre paisatge abans de renunciar a anar despresa i perdre el temps darrera un vehicle més lent... Per això estic convençut que si es fes una consulta popular el 90% es manifestaria a favor de quatre carrils. La societat no està preparada per plantejar infraestructures que discriminin els cotxes per potenciar després la bicicleta i el transport públic, reconeixem-ho. La política actual molt sovint a remolc de la societat, si els lobbys els hi va bé, no plantejarà mesures poc populars. En aquest cas cal reconèixer que la majoria vol fer-la de quatre carrils però algú ha de començar a dir que també de dos n’hi hauria prou i començar a sensibilitzar la població per un canvi de valors, ànims que ens queden molts d’anys de feina.

Tornem a recuperar el somni del 1 de maig...

Algú s’ha mirat les dades d’atur a Olot? Segur que sí. Però algú que realment sàpiga el que es fa s’ho ha mirat? D’això en dubto, puc dubtar-ne no? Fixeu-vos l’any 2004 hi havia 688 aturats, el 2007 988 i ara 2047... amb uns quatre anys hem triplicar l’atur!!! i amb poc més d’un any l’hem doblat... I perquè no s’esbomba més?! es crea debat i es genera un consell econòmic i social per debatre el tema i cercar possibles solucions locals. No em val dir que tothom està igual perquè hi ha municipis que no ha pujat tant i sempre penso que localment podem fer molt. Si més no és prou greu ja que és la primera vegada en molts anys que amb tant poc temps es duplica l’atur.

Mesures n’hi ha moltes i quines s’han pres, poques. Però perquè no generar un debat en les empreses perquè no s’acomiadi cap treballador sinó que es negocií reducció d’hores i salaris per tal de mantenir a tothom en la plantilla. Despatxar algú és fruit del fracàs d’una societat i una gestió empresarial ineficient per tant cal penalitzar qui en tingui la culpa i no els últims d’arribar. Què és demagogia el que dic? Potser sí, però algú ha de defensar les idees d’esquerra que deien que l’empresa i el treball també és dels treballadors i per tant cal un sistema de cogestió amb l’empresariat. No es pot fer fora unilateralment a cap treballador. I des de les administracions hem de recolzar també els treballadors, els reptes que tenim és que tothom que vulgui treballar ho pugui fer i amb dignitat. Ara ja sabem on volem arribar (almenys és el que penso jo), ara cal traçar el camí de com arribar-hi i no crec que passi per mantenir el model empresarial que tenim, ja s’ha vist que uns quants no ho han sabut fer gaire bé. Pensem un altre model, jo proposo el de la cogestió de les empreses amb els treballadors.

Fa falta més intuïció…

Aquesta setmana m’ha caigut a les mans l’estudi sobre la demanda d’habitatge que té la ciutat d’Olot. Com a regidor en responsabilitats d’habitatge em comportaré i em callaré de dir que no em serveix de gaire res. Però és veritat que no serveix de gaire res i, per conseqüent, són diners llençats. Perquè? perquè aquest estudi no llegeix el futur. En aquests moments no necessitem diagnosis actuals perquè el temps d’acabar-la ja és antiquada, en moments de crisis (i més com aquesta que alguns diuen que és sistèmica i tot) les coses canvien molt ràpid i cal fer servir la intuïció per pensar en les necessitats que tindrà una societat. Sobretot en habitatge que ha explotat la bombolla a través del punxo de les subprime, ara cal que la gent que ha treballat la intuïció la fem servir, normalment l’encertes perquè la diagnosi ja la fa el subconscient a partir de totes les dades rebudes. I el cert és que cal pensar en quines problemàtiques d’habitatge hi hauran d’aquí dos anys que segurament n’hi haurà de noves... Per exemple, si aquesta crisis s’allargà més enllà del 2010 i 2011 com sembla, hi haurà molts aturats i aturades amb poques possibilitats de continuar pagant hipoteques i encara que tinguin feina no podran pagar els preus de les hipoteques... Potser caldrà des dels governs crear solidaritat entre propietaris (que tampoc vendran), possibles llogaters i governs... Jo com a ciutadà no podria tenir cases desocupades sabent que hi ha gent que malviu o que es pot trobar al carrer... Hem d’articular els ressorts de la solidaritat. Això, impensable fa dos anys, pot ser possible d’aquí dos anys... Seran moments difícils i molts estudis i plans fets no ens serveixen o no serviran, no tenim temps de refer-los per això fem servir la intuïció mediterrània una gran patrimoni que tenim i que darrerament em perdut... No caiguem amb el parany de l’anàlisi a la paràlisi, ara toca moure’s d’una manera o altre (perdó! l’únic que cal tenir en compte és que aquest moviment es faci amb llibertat, igualtat i fraternitat.... sobretot aquest darrer tant oblidat i que és la base de la solidaritat).

El pensament únic sol ser cec...

Aquests dies estic observant amb incredulitat i un cert “morbo” com un pensament únic s’estén per tots els mitjans de comunicació, que atien el mateix pensament (això potser ni calia dir-ho). Una opinió que explica l’excel·lència de l’eix Vic – Olot i el túnel de Bracons... d’aquí uns anys n’hi haurà per fer una tesis sobre la injustícia mediàtica que s’està creant obviant una altra opinió tant legítima com la que impera... que Bracons no calia, que hi ha altres maneres de fer. Una minoria els que pensen així? No ho sé, potser sí però al llarg de la història està ple de minories amb raó, per exemple qui deia fa cinc anys que hi hauria una crisis immobiliària, que les emissions de CO2 provocarien un canvi climàtic, que els nacionalsocialistes alemanys no tenien raó,... i perquè ara i aquí no?

Per això, ple de raó i amb molta austeritat he decidit començar la meva particular campanya contra el pensament únic que impera. Que tinguem sort!

Parlem de un nou socialisme sense por.

Aquest títol és clar com l’aigua, no he volgut amagar res perquè la gent hi penses... s’ho val. L’altre dia unes dotze persones vam poder escoltar les propostes que en Quim Sempere ens va poder fer sobre els valors de l’esquerra tradicional en l’actualitat. Qui hi vam ser-hi, vam aprendre que amb sentit comú, autocrítica i acceptant que tampoc ho hem fet tant malament encara podem fer molt més.
Si tenim estat del benestar: sanitat i educació pública (millorable és clar! però pública), subsidis,... és gràcies a l’esquerra malgrat la dreta se l’hagi fet seva també. Les mobilitzacions de principi de segle potser no van aconseguir transformar radicalment la societat però sí una mica i això és el que n’hem heretat. De totes maneres encara ens queda molt per córrer, a mi em va agradar la idea de una regulació estatal de determinats bens i serveis i una altra més local, més d’autoorganització,... Per exemple, la Banca cal que sigui estatal o l’energia, amb això no podem especular. Però molts altres aspectes poden ser perfectament autoorganitzats, sigui a través de cooperatives, empreses, etc...

No cal fer un canvi radical però sí anar avançant amb la socialització de la nostra societat, és la única via per tal de poder canviar les injustícies encara actuals. Compartir sempre és millor que posseir, aquest és el lema que podríem impulsar en els nostres hàbits diaris. Ja anirem treballant sobre aquests aspectes perquè a la nostra ciutat encara li cal molt més de recorregut. Ara, exemples tant banals com potser el bicing que es fa a Barcelona és un pas cap a promoure la socialització de la nostra ciutat.
Quins són els límits els quals hem de ser intransigents, la xenofòbia i el racisme, aquí sí que us demano que utilitzem totes les nostres armes per allunyar-los de la nostra societat. Puc escriure molt més però no ho faré, de moment, anem a cercar la nova via socialista per tal de pujar un esglaó més.

Qui té la raó?

L’altre dia vaig poder assistir a un debat amb en Xavier Roig, autor de “La dictadura de la incompetència”. No comparteixo alguns dels postulats del seu llibre i, sobretot, algunes de les solucions. De totes maneres cal reconèixer que algunes sí que les comparteixo i coneixent en directe l’autor vaig quedar convençut que hi ha més punts de coincidència que de desacord i això que jo vinc d’un ideari anarquista i ell és capitalista lliberal (diria jo pel poc que he llegit i l’he conegut). Aquest fet em va agradar, perquè al final la solució no és tant qüestió d’idees sinó de persones amb la bona voluntat d’entendre's i de cercar els punts en comú, en això rau la responsabilitat i l’esperança de la nostra societat. I ara el dubte que tinc és perquè si nosaltres ens entenem n’hi ha d’altres que no s’entenen...

Amb això també vull reconèixer l’enorme formació que em dóna poder dialogar amb gent que en sap tant com en Xavier, encara que no es comparteixin totes les idees, però conversar amb qui t’entens amb tot et dur a no evolucionar. Ja ho deien alguns revolucionaris que les idees es transformen a partir dels diàlegs entre diferents parts de tal manera que les inicials mai seran les mateixes que les finals.

Merci Xavier per ajudar-me a formar-me.

L'Enric Duran s'ha equivocat

Sé que amb el que escriuré seguidament seré políticament incorrecte però dic el que penso i en això rau la llibertat de les persones. Dono suport a Enric Duran i reclamo la seva llibertat però que torni el que ha robat. Nosaltres no som ells i no hem de caure amb maneres tant baixes com la que ha utilitzat l’Enric. Comparteixo les finalitats de l’Enric però no els mitjans que ha decidit utilitzar perquè ens desprestigia, la transformació social que volem alguns només arribarà si una gran part de la població també la vol, sinó millor no fer-la i amb aquestes accions no aconseguirem ser una majoria crítica, ens tornarem a quedar en uns quants que cridem i actuem a la defensiva però amb poca confiança per a fer la revolució. Hem de ser molt més imaginatius i actuar dins la legalitat sinó molts es trobaran incòmodes i no ens voldran seguir, jo no vull una transformació que no compti amb l'opinió dels meus veïns i, puc assegurar que tots estan en contra del que ha fet l’Enric.
Paraules dures però sinceres, un error que li pot costar molt car i ens pot costar molt car perquè pot dur les nostres idees a la marginació. El millor seria que l’Enric reconeixes el seu error i tornés el que ha manllevat (jo seria el primer en posar-hi diners per aquesta causa) sense renunciar als seus objectius que també són els meus.

Carta a l'aire

Bones Companys i Companyes!

Ara més que mai els dies són llargs, els temps canvien i cal prendre opcions per poder generar una transformació social del nostre entorn. Cal arriscar i mirar el futur directament els ulls, no ens ha de fer por confrontar-lo amb el present. Si som capaces i capaços de creure’ns que encara hi ha esperança podrem somriure a les generacions futures. Ara és temps de política ideològica i transformadora per tornar-la al carrer d’on no n'havia d'haver sortit mai.

Aquestes paraules que no volen dir res i alhora volen dir molt, no estan fetes a l'atzar sinó a partir d’una reflexió i una profunda preocupació pel futur de la nostre ciutat i societat. A tots els àmbits que m'estic movent les paraules més assenyades són les que es fan al voltant d'una calçotada i un bon àpat, no pot ser d'altra manera perquè és un dels millors llocs per fer-ho, però no ha de ser l'únic! ens hem de moure per transmetre idees i compromís envers el que ens envolta sinó altres ho faran i no ens agradarà.

Per això modestament ens demanem ajuda per parlar dels temps actuals i de com ens agradaria que fos la nostra ciutat en el futur. Ara més que mai cal implicar-s’hi i treballar per fer un tomb cap allà on un o una creu.

I acabo recordant unes paraules de Samir Amin que me n’he apropiat i que podria ser l’eix del nostre debat:

“No n’hi ha prou amb denunciar, no n’hi ha prou amb fer lluites defensives. Abandonar la política equival a resignar-se a no transformar el món”

Quan el paisatge és més que un bonic quadre

Falten pocs dies perquè s’obri el túnel de Bracons, a Olot es fan jornades sobre el paisatge, hi ha l’observatori del paisatge, es vol fer el Museu del Paisatge,... Perquè el paisatge ha generat tant debat i tothom es vol fer la foto al costat? Doncs, perquè el paisatge ven i és un terme tant abstracte que es pot modular a mida i això és la grandesa i el problema. Hi ha tants paisatges com persones... Per tant, quan diem amb veu alta que conservarem el paisatge de la nostra comarca no implica cap compromís ja que tampoc sabem que vol dir conservar el paisatge. Una carretera enmig del paisatge es no conservar el paisatge... ? el paisatge és la foto o l’evolució del indret? S’ha de concretar alhora de parlar del paisatge, hem de parlar si volem potenciar la vida a pagès, si volem millorar la biodiversitat, no urbanitzar més les planes de la nostra comarca... Parlem en propietat i així podrem avaluar en el futur si hem conservat el paisatge.
El que no hi ha dubte és que amb accions com l’eix Vic-Olot no ajudem a conservar el paisatge de la nostra comarca. El que ha esdevingut de positiu aquest conflicte és el debat sobre el paisatge... esperem que no sigui estèril i en el futur no es repeteixin accions no necessàries... que afectin la biodiversitat, les terres de conreu i la tranquil·litat sonora de la nostra comarca.

Siguem amos de les nostres decisions.

Milers de manifestants van estar l’altre dia a Brussel·les pel dret a decidir, ja hi torna a haver-hi ball de xifres, 10.000 uns, 3.000 els altres. Quina decidim triar? Tenim dret a decidir quina triem? No entraré a dir quina és la vàlida, tant me fa, pel sol fet que milers de persones es desplacin a Brussel·les per reclamar el dret a decidir ho trobo sensacional. Crec que tots i totes hem de tenir el dret a decidir, és el fonament de la llibertat de cada individu i de cada comunitat o col·lectiu de persones. Tothom hauria de ser lliure per decidir en la seva vida i molts cops no pot, decidir si vol canviar de feina sense que la por el freni, decidir que vol anar a viure sol sense que els preus de l’habitatge no li frenin aquesta decisió, decidir separar-se de la parella sense que l’entorn la o el pressioni i per no dir la religió. I tot col·lectiu i poble ha de ser lliure per decidir com vol viure, qui vol que el governi i amb qui vol establir relacions i com han de ser aquestes. El dret a decidir! Uf! encara ens queda molt de camí per recórrer, ajudem-hi tots i totes. Per posar un xic de sentit comú i coses que em preocupen, sempre apel·lo a la coherència i espero que les milers de persones (jo em crec que eren 10.000) apliquin el dret a decidir en tot el seu entorn vital i no frenin ganes de decidir individuals i col·lectives com sovint ens passa. Apliquem i treballem perquè el dret a decidir estigui a tots els nivells de la nostra societat.
I per acabar faria un prec, que es tingui en compte la petjada ecològica en les reivindicacions i, espero, que la propera vegada hi vagi tothom en tren o autobus i així no decidim augmentar el canvi climàtic. S’ha d’estar en tot i que per arreglar una cosa no n’espatllem una altra.

Participació ciutadana: Utopia o realitat.

Jo personalment crec en la participació ciutadana, ha d’ajudar a millorar la gestió dels nostres pobles i ciutats però reconec que sóc un utòpic... Què significa participació ciutadana? Significa que la ciutadania té poder més enllà de votar cada 4 anys, que pot decidir en el seu dia a dia al poble, ciutat o barri. Que no es troba cap acció imposada encara que sigui a través d’un procés informatiu. Això vol dir uns drets però com tot sistema just també té uns deures que molts cops oblidem. Aquests són, saber escoltar als demés i reconèixer que es pot no tenir la raó, participar vol dir deliberar i arribar a acords que potser no són els que a un li agradarien. Però per fer un pas endavant en la democràcia cal que tots i totes aprenem a participar i establir vincles de comunitat. És el que alguns anomenen democràcia radical.
Penso que és possible però caldrà crear aquesta cultura participativa, serà cosa d’uns quants anys abans no sapiguem exercir aquests drets i deures. Aquest tema de molt interès per mi serà present en el bloc, de moment n’he fet una pinzellada d’aquest quadre complex que és la participació ciutadana.

El que estic segur és que un cop aconseguida aquesta autèntica participació ciutadana en la gestió dels governs, la darrera frontera de la democràcia serà la participació dels treballadors en la gestió de les empreses...

Quilòmetre 0 i el manifest comunista... ara, la qüestió és moure’s.

“(... )La necessitat d'una venda sempre més àmplia per als seus productes escampa la burgesia (capitalisme) per tot el món. Ha de fer-se un niu arreu, arreu ha d'arrelar, arreu ha d'estrènyer relacions.
La burgesia, amb l'explotació del mercat mundial, ha fet esdevenir cosmopolites la producció i el consum de tots els països. Amb gran sentiment dels reaccionaris ha sostret a la indústria la seva base nacional. Les antiquíssimes indústries nacionals han estat anorreades i ho seran cada dia més. Són arraconades per noves indústries la introducció de les quals representa una qüestió de vida o mort per a totes les nacions industrialitzades, i per indústries que ja no elaboren més matèries primeres autòctones, sinó matèries primeres pertanyents als països més remots; els productes d'aquestes indústries no seran consumits tan solament al propi país, sinó simultàniament a tots els continents del món. Al lloc de les velles necessitats, satisfetes amb productes de cada país, en sorgeixen de noves que, per a la seva satisfacció, exigeixen els productes dels països i els climes més allunyats. Al lloc dels antics aïllament i autosuficiència locals i nacionals sorgeix un tràfic universal, una dependència universal de totes les nacions entre elles. I com en la producció material, així també en l'espiritual. Els productes intel·lectuals de les nacions singulars esdevenen un patrimoni comú. La unilateralitat i la limitació es fan cada dia més impossibles, i de les moltes literatures nacionals i locals es forma una literatura universal(...).”

Aquest tros d’escrit no està extret d’un manifest actual del moviment antiglobalització. És ni més ni menys del 1847... fa més de 150 anys! I d’un escrit que tenim arraconat per l’atzar de la història i, suposo, interessos d’alguns, com és el “Manifest Comunista” que van escriure Marx i Engels http://manifestcomunista.blogspot.com/ . Aquest tros d’història també s’ha de recuperar, forma part de la nostra memòria històrica i, a més, alguns dels seus paràgrafs són d’una vigència actual, tot i ser reinterpretats, que ens ha de fer reflexionar la visió social que tenien fa 150 anys. Estaria bé que de tant en tant aquests escrits que han marcat la nostra història d’Europa i per tant de la nostra ciutat, es recuperessin pel debat i es tinguessin en compte alhora de parlar de política. No dic de retrocedir 150 anys però sí que utilitzar el manifest de la mateixa manera que s’utilitzen els filòsofs per citar algunes de les accions que duem a terme. I crec que aquest paràgraf és tot un elogi de la producció local i per exemple en fires com la de l’embotit o de Batet, perquè no Introduir-lo? Cal arraconar estereotips i odis passats i recuperar allò que s’ho mereix.

Fem de la necessitat virtut

“... L’Agència Internacional de la Energia adverteix de una escassetat de petroli en el 2013 que pot provocar una crisi econòmica pitjor que l’actual...”

Aquesta notícia hem duu a parlar de que cal planificar bé el futur, jo crec que arribarà un moment que tard o d’hora el combustible rei d’aquests darrers anys serà molt car i cal replantejar solucions alternatives a les actuals. I encara que no fos així, per evitar emissions de CO2 també cal plantejar el futur pel bé del nostre territori.
M’agrada veure com hi ha gent que pensant que cal millorar la mobilitat de les nostres comarques i així el benestar de la gent plantegen solucions que van amb aquesta línea. Aquest és el cas de CCOO on a partir d’un estudi excel·lent sobre mobilitat a les comarques de Girona planteja trens-tram que uneixin algunes de les principals poblacions i polígons industrials de les nostres comarques. Cal debatre i pensar idees com aquestes per encarar el futur de manera adequada i correcta. Beneficien els treballadors, l’economia i el nostre medi ambient...

KM 0. Millor pastanaga boja coneguda que enciam savi per conèixer.

En aquest món que tot lo lluny és tant proper i alhora el que és tant proper és tant lluny cal replantejar-se una manera de comprar aliments diferents. Jo personalment aposto per els productes de proximitat, aquells que poden anar del camp a la taula amb el mínim desplaçament possible. Aquests s’han de prioritzar, encara que sovint et costi més cara una poma de casa nostra que una altra que ha estat cultivada en qualsevol altra lloc del món. Aquest tipus de consum responsable ajuda a la nostra pagesia que mai estarem prou agraïts de la feina de resistència que fan davant aquesta “moderna” globalització i alhora provoca menys consum d’energia i sobretot emissions de gasos contaminants. I no sé si és pel fet de ser menys vitajades però tenen millor gust, una enciam de Bianya amanit al plat no té res a veure a un altre que et pugui venir de més de 500 quilòmetres de distància... I per això cal potenciar aquests productes des de tots els àmbits, consumint-los, amb botigues al mig dels pobles, als mercats...
Poso per exemple la nostra ciutat (Olot) on hi ha un espai tradicional que s’ha de potenciar, que és el mercat del Rengle. Gent de la nostra comarca que hi va a vendre des d’un ram de flors fins ous o pastanagues... Merci ara i aquí a tots els que hi compren i hi venen, estan realitzat una de les accions més belles de potenciació de l’economia local que es poden fer. Estaria bé ajudar aquest espai i que si hi afegissin més productors i venedors, amb petites accions com aquesta podem anar tendint que la nostra ciutat no sigui dependent energèticament d’altres llocs del món...

On és l'Obama català?

Avui a l'altra cantó de l’atlàntic un tal Obama (no és que sigui sant de la meva devoció però això no vol dir que no me l'escolti) ha dit que per sortir de la crisis, el seu país ha de dedicar els esforços i programes de futur en: energies renovables, educació i salut... Ostres! Es deu haver oblidat de les infraestructures, no? Segur que el tros de paper on ho devia tenir apuntat s'ha quedat enganxat sota el cafè de la cuina de la Casablanca, clar! al ser-hi de fa poc no devia haver vist aquell clau mal clavat que surt de la taula. Sinó, com és que s’ha oblidat de inversions en infraestructures per sortir de la crisis econòmica. Estem en un món de despistats perquè Sarkozy i Merkel estan fent el mateix. Sort que en el nostre país invertim en moltes infraestructures i no en desplegar bé la llei de la dependència que no donarà llocs de treball i el benefici anirà repartit entre massa gent, mira que en són de despistats i de mal planificats els altres. Quina sort que nosaltres som com som...

Canvi o no canvi...

Mig miler d'olotins reclamen un 'canvi' a través del Facebook. Aquesta notícia que m’ha arribat al correu electrònic em fa pensar i qüestionar un dels valors que crec i és que un canvi sempre és bo. Analitzem el que demana aquest canvi: “En diferents fòrums de debat, reclamen que s'executin obres tan importants per la ciutat com la variant o un millor model de Festes del Tura. En aquest sentit, una de les principals preocupacions -que també té grup propi- és la tornada del Correbou al programa festiu…”

No sé si vull un canvi d’aquestes característiques per la ciutat d’Olot, bé sí que ho sé. No. Un canvi que vol dir més política d’infraestructures per tant més destrossa de l’economia local, ara el que cal és plantejar nous reptes. I que vol dir millorar les festes del Tura? això em fa por. Crec que el canvi ha de venir per una economia més propera a les persones, més justa socialment, polir les desigualtats i assumir que amb poc es pot viure millor. I aquest poc és austeritat, menys obres, menys infraestructures, menys consum, menys diners i repartició justa d’aquests...

Aprofito aquesta notícia per parlar d’una cosa que hi estic totalment en contra i que em costa a vegades no caure-hi. La crispació... Em cansa que la política es tracti de criticar i criticar sense analitzar ni escoltar el perquè de les coses. No m’agrada que es construeixin opcions a partir de destruir les dels altres, això no està bé. Cal acceptar que altres persones fan les coses diferents i que un veritable canvi es construeix no criticant sinó construint alternatives diferents. Cal més imaginació i esforç, el que cal poc esforç és en criticar i queixar-se, d’això tothom en sap i sol ser el recurs dels menys vàlids per fer política...

Un dia al dispensari....

Avui hauria d'haver anat al dispensari després de sentir com la gent avala el túnel de Bracons, em ve mal de cap. El problema és que hi hauria de passar-m'hi tot el dia i encara allà sentiria a parlar del mal que fa al paisatge però lo bé que anirà... Res, que no veiem dos pams més enllà o potser sóc jo el que no hi veig dos pams més enllà, no ho sé. Però la diferència d'opinions és el que fa atractiva una comunitat... i, què voleu que hi faci, penso que l'eix Vic - Olot s'havia d'encarar d'una altra manera.

Analitzem el futur, s'ha de fer per planificar i gestionar. A veure, sóc geòleg de formació i sé que el petroli és un bé escàs i que estem a les portes de que vagi disminuint les extraccions de mica en mica. Això amb el ritme de consum que portem vol dir increment de preus (ja sé que ara baixen però no durarà gaire, un any a molt estirar), un increment de preus indica menys mobilitat i segurament a la llarga (i quan dic a la llarga és d’aquí cinc o sis anys) el transport de mercaderies es farà en Tren. Segur que inventaran alguna cosa diuen per quedar-se tranquils... Doncs ho veig difícil, que voleu que us digui, ja fa temps que hi dono voltes i no hi ha cap solució. Per exemple, cotxes elèctrics, si substituïm tots els vehicles de gasolina que hi ha a la terra per elèctrics no hi ha prou liti (un altre recurs que també esgotarem...). Res que la gran solució és reduir i això vol dir menys mobilitat i més transport públic. Per tant, ens calen tantes carreteres? Perquè creieu que França ja no construeix més autovies i reforça el tren? Amb els diners que ha costat Bracons pel bé de l’economia més hagués valgut una línea de tren Olot – Girona. Espero equivocar-me però crec que no tenim un futur gaire bo per l’economia de la Garrotxa rere l’eix Vic – Olot.
Que ho diu algú que no veu més enllà de dos pams? És a dir jo... potser sí però no estic tot sol sinó mireu que diu l’ Informe SACTRA (The Standing Advisory Committee on Trunk Road Assessement: “Transport and the Economy”, 1999.):
- No hi ha benefici automàtic en una zona degut a les noves infraestructures de transport.
- Inclús si hi ha un benefici econòmic o creació de llocs de treball, l’extrem econòmicament més deprimit que uneix les dues infraestructures pot tenir pèrdues netes.

I poso per exemple dos països que alguns d’aquí deuen pensar que no pensen en el seu futur: França i Anglaterra.
- Anglaterra després de l’informe SACTRA va reduir el seu pla de 500 noves carreteres a 37.
- França fa poc a fet una moratòria d’autovies i això que en tenen percentualment menys que Espanya i Catalunya...

Doncs res... discutim que entenem per progrés?

Ciutats en transició...

No m'he llegit aquest llibre però de totes maneres crec que el deu fer és apelar al sentit comú i avisar que se'ns està acabant el "xollo". De la mateixa manera que molts pronosticaven que aquesta crisis immobiliària i financera que ara ens afecta, també molts avisen que el petroli se'ns està acabant (petroleres incloses). I que no hi ha res alternatiu.... d'aquí pocs anys pot estar pels núvols el preu del petroli. Per tot això cal cercar models locals d'energia i independència al petroli per assolir la subsistència d'una comunitat. Potenciar les energies renovables, els horts ecològics, els productes locals,... La suma d'accions d'aquests tipus fan que una comunitat estigui en transició cap a la no dependència del petroli i energies no renovables.

Jo hi crec, o ens preparem ara o després haurem de córrer. Cal fer polítiques locals en aquest sentit. D'aquest tema ja n'anirem parlant el bloc.... perquè té molt de "suquillo".

El perquè d'aquest bloc...

Bones a tothom!

Aquest bloc intenta ser un espai per informar, ironitzar de la política municipal a Olot. Diferents reflexions i informacions aniran caient..., subjectives, això sí. La qüestió és començar i ja s'anirà veient.
Perquè política per badocs?... doncs per donar importància el fet de badar que si ho fessim més sovint aniriem més bé. I què vol dir Badar? És una cosa susceptible d'obrir-se, ulls, portes, societat. Però també està callat i no dir res, estar encantat mirant una cosa... Per tot això el bloc és un intent d'obrir alternatives polítiques d'esquerrres i fer que els que badem ens ajudi a no caure en paranys polítics....

A veure si hi ha sort!