Mig miler d'olotins reclamen un 'canvi' a través del Facebook. Aquesta notícia que m’ha arribat al correu electrònic em fa pensar i qüestionar un dels valors que crec i és que un canvi sempre és bo. Analitzem el que demana aquest canvi: “En diferents fòrums de debat, reclamen que s'executin obres tan importants per la ciutat com la variant o un millor model de Festes del Tura. En aquest sentit, una de les principals preocupacions -que també té grup propi- és la tornada del Correbou al programa festiu…”
No sé si vull un canvi d’aquestes característiques per la ciutat d’Olot, bé sí que ho sé. No. Un canvi que vol dir més política d’infraestructures per tant més destrossa de l’economia local, ara el que cal és plantejar nous reptes. I que vol dir millorar les festes del Tura? això em fa por. Crec que el canvi ha de venir per una economia més propera a les persones, més justa socialment, polir les desigualtats i assumir que amb poc es pot viure millor. I aquest poc és austeritat, menys obres, menys infraestructures, menys consum, menys diners i repartició justa d’aquests...
Aprofito aquesta notícia per parlar d’una cosa que hi estic totalment en contra i que em costa a vegades no caure-hi. La crispació... Em cansa que la política es tracti de criticar i criticar sense analitzar ni escoltar el perquè de les coses. No m’agrada que es construeixin opcions a partir de destruir les dels altres, això no està bé. Cal acceptar que altres persones fan les coses diferents i que un veritable canvi es construeix no criticant sinó construint alternatives diferents. Cal més imaginació i esforç, el que cal poc esforç és en criticar i queixar-se, d’això tothom en sap i sol ser el recurs dels menys vàlids per fer política...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada