KM 0. Millor pastanaga boja coneguda que enciam savi per conèixer.

En aquest món que tot lo lluny és tant proper i alhora el que és tant proper és tant lluny cal replantejar-se una manera de comprar aliments diferents. Jo personalment aposto per els productes de proximitat, aquells que poden anar del camp a la taula amb el mínim desplaçament possible. Aquests s’han de prioritzar, encara que sovint et costi més cara una poma de casa nostra que una altra que ha estat cultivada en qualsevol altra lloc del món. Aquest tipus de consum responsable ajuda a la nostra pagesia que mai estarem prou agraïts de la feina de resistència que fan davant aquesta “moderna” globalització i alhora provoca menys consum d’energia i sobretot emissions de gasos contaminants. I no sé si és pel fet de ser menys vitajades però tenen millor gust, una enciam de Bianya amanit al plat no té res a veure a un altre que et pugui venir de més de 500 quilòmetres de distància... I per això cal potenciar aquests productes des de tots els àmbits, consumint-los, amb botigues al mig dels pobles, als mercats...
Poso per exemple la nostra ciutat (Olot) on hi ha un espai tradicional que s’ha de potenciar, que és el mercat del Rengle. Gent de la nostra comarca que hi va a vendre des d’un ram de flors fins ous o pastanagues... Merci ara i aquí a tots els que hi compren i hi venen, estan realitzat una de les accions més belles de potenciació de l’economia local que es poden fer. Estaria bé ajudar aquest espai i que si hi afegissin més productors i venedors, amb petites accions com aquesta podem anar tendint que la nostra ciutat no sigui dependent energèticament d’altres llocs del món...

On és l'Obama català?

Avui a l'altra cantó de l’atlàntic un tal Obama (no és que sigui sant de la meva devoció però això no vol dir que no me l'escolti) ha dit que per sortir de la crisis, el seu país ha de dedicar els esforços i programes de futur en: energies renovables, educació i salut... Ostres! Es deu haver oblidat de les infraestructures, no? Segur que el tros de paper on ho devia tenir apuntat s'ha quedat enganxat sota el cafè de la cuina de la Casablanca, clar! al ser-hi de fa poc no devia haver vist aquell clau mal clavat que surt de la taula. Sinó, com és que s’ha oblidat de inversions en infraestructures per sortir de la crisis econòmica. Estem en un món de despistats perquè Sarkozy i Merkel estan fent el mateix. Sort que en el nostre país invertim en moltes infraestructures i no en desplegar bé la llei de la dependència que no donarà llocs de treball i el benefici anirà repartit entre massa gent, mira que en són de despistats i de mal planificats els altres. Quina sort que nosaltres som com som...

Canvi o no canvi...

Mig miler d'olotins reclamen un 'canvi' a través del Facebook. Aquesta notícia que m’ha arribat al correu electrònic em fa pensar i qüestionar un dels valors que crec i és que un canvi sempre és bo. Analitzem el que demana aquest canvi: “En diferents fòrums de debat, reclamen que s'executin obres tan importants per la ciutat com la variant o un millor model de Festes del Tura. En aquest sentit, una de les principals preocupacions -que també té grup propi- és la tornada del Correbou al programa festiu…”

No sé si vull un canvi d’aquestes característiques per la ciutat d’Olot, bé sí que ho sé. No. Un canvi que vol dir més política d’infraestructures per tant més destrossa de l’economia local, ara el que cal és plantejar nous reptes. I que vol dir millorar les festes del Tura? això em fa por. Crec que el canvi ha de venir per una economia més propera a les persones, més justa socialment, polir les desigualtats i assumir que amb poc es pot viure millor. I aquest poc és austeritat, menys obres, menys infraestructures, menys consum, menys diners i repartició justa d’aquests...

Aprofito aquesta notícia per parlar d’una cosa que hi estic totalment en contra i que em costa a vegades no caure-hi. La crispació... Em cansa que la política es tracti de criticar i criticar sense analitzar ni escoltar el perquè de les coses. No m’agrada que es construeixin opcions a partir de destruir les dels altres, això no està bé. Cal acceptar que altres persones fan les coses diferents i que un veritable canvi es construeix no criticant sinó construint alternatives diferents. Cal més imaginació i esforç, el que cal poc esforç és en criticar i queixar-se, d’això tothom en sap i sol ser el recurs dels menys vàlids per fer política...

Un dia al dispensari....

Avui hauria d'haver anat al dispensari després de sentir com la gent avala el túnel de Bracons, em ve mal de cap. El problema és que hi hauria de passar-m'hi tot el dia i encara allà sentiria a parlar del mal que fa al paisatge però lo bé que anirà... Res, que no veiem dos pams més enllà o potser sóc jo el que no hi veig dos pams més enllà, no ho sé. Però la diferència d'opinions és el que fa atractiva una comunitat... i, què voleu que hi faci, penso que l'eix Vic - Olot s'havia d'encarar d'una altra manera.

Analitzem el futur, s'ha de fer per planificar i gestionar. A veure, sóc geòleg de formació i sé que el petroli és un bé escàs i que estem a les portes de que vagi disminuint les extraccions de mica en mica. Això amb el ritme de consum que portem vol dir increment de preus (ja sé que ara baixen però no durarà gaire, un any a molt estirar), un increment de preus indica menys mobilitat i segurament a la llarga (i quan dic a la llarga és d’aquí cinc o sis anys) el transport de mercaderies es farà en Tren. Segur que inventaran alguna cosa diuen per quedar-se tranquils... Doncs ho veig difícil, que voleu que us digui, ja fa temps que hi dono voltes i no hi ha cap solució. Per exemple, cotxes elèctrics, si substituïm tots els vehicles de gasolina que hi ha a la terra per elèctrics no hi ha prou liti (un altre recurs que també esgotarem...). Res que la gran solució és reduir i això vol dir menys mobilitat i més transport públic. Per tant, ens calen tantes carreteres? Perquè creieu que França ja no construeix més autovies i reforça el tren? Amb els diners que ha costat Bracons pel bé de l’economia més hagués valgut una línea de tren Olot – Girona. Espero equivocar-me però crec que no tenim un futur gaire bo per l’economia de la Garrotxa rere l’eix Vic – Olot.
Que ho diu algú que no veu més enllà de dos pams? És a dir jo... potser sí però no estic tot sol sinó mireu que diu l’ Informe SACTRA (The Standing Advisory Committee on Trunk Road Assessement: “Transport and the Economy”, 1999.):
- No hi ha benefici automàtic en una zona degut a les noves infraestructures de transport.
- Inclús si hi ha un benefici econòmic o creació de llocs de treball, l’extrem econòmicament més deprimit que uneix les dues infraestructures pot tenir pèrdues netes.

I poso per exemple dos països que alguns d’aquí deuen pensar que no pensen en el seu futur: França i Anglaterra.
- Anglaterra després de l’informe SACTRA va reduir el seu pla de 500 noves carreteres a 37.
- França fa poc a fet una moratòria d’autovies i això que en tenen percentualment menys que Espanya i Catalunya...

Doncs res... discutim que entenem per progrés?

Ciutats en transició...

No m'he llegit aquest llibre però de totes maneres crec que el deu fer és apelar al sentit comú i avisar que se'ns està acabant el "xollo". De la mateixa manera que molts pronosticaven que aquesta crisis immobiliària i financera que ara ens afecta, també molts avisen que el petroli se'ns està acabant (petroleres incloses). I que no hi ha res alternatiu.... d'aquí pocs anys pot estar pels núvols el preu del petroli. Per tot això cal cercar models locals d'energia i independència al petroli per assolir la subsistència d'una comunitat. Potenciar les energies renovables, els horts ecològics, els productes locals,... La suma d'accions d'aquests tipus fan que una comunitat estigui en transició cap a la no dependència del petroli i energies no renovables.

Jo hi crec, o ens preparem ara o després haurem de córrer. Cal fer polítiques locals en aquest sentit. D'aquest tema ja n'anirem parlant el bloc.... perquè té molt de "suquillo".

El perquè d'aquest bloc...

Bones a tothom!

Aquest bloc intenta ser un espai per informar, ironitzar de la política municipal a Olot. Diferents reflexions i informacions aniran caient..., subjectives, això sí. La qüestió és començar i ja s'anirà veient.
Perquè política per badocs?... doncs per donar importància el fet de badar que si ho fessim més sovint aniriem més bé. I què vol dir Badar? És una cosa susceptible d'obrir-se, ulls, portes, societat. Però també està callat i no dir res, estar encantat mirant una cosa... Per tot això el bloc és un intent d'obrir alternatives polítiques d'esquerrres i fer que els que badem ens ajudi a no caure en paranys polítics....

A veure si hi ha sort!