dilluns, 23 de març del 2009

Qui té la raó?

L’altre dia vaig poder assistir a un debat amb en Xavier Roig, autor de “La dictadura de la incompetència”. No comparteixo alguns dels postulats del seu llibre i, sobretot, algunes de les solucions. De totes maneres cal reconèixer que algunes sí que les comparteixo i coneixent en directe l’autor vaig quedar convençut que hi ha més punts de coincidència que de desacord i això que jo vinc d’un ideari anarquista i ell és capitalista lliberal (diria jo pel poc que he llegit i l’he conegut). Aquest fet em va agradar, perquè al final la solució no és tant qüestió d’idees sinó de persones amb la bona voluntat d’entendre's i de cercar els punts en comú, en això rau la responsabilitat i l’esperança de la nostra societat. I ara el dubte que tinc és perquè si nosaltres ens entenem n’hi ha d’altres que no s’entenen...

Amb això també vull reconèixer l’enorme formació que em dóna poder dialogar amb gent que en sap tant com en Xavier, encara que no es comparteixin totes les idees, però conversar amb qui t’entens amb tot et dur a no evolucionar. Ja ho deien alguns revolucionaris que les idees es transformen a partir dels diàlegs entre diferents parts de tal manera que les inicials mai seran les mateixes que les finals.

Merci Xavier per ajudar-me a formar-me.

1 comentari:

  1. És cert que dialogar amb posicions contràries ajuda a construir les pròpies, però no comparteixo això de que "la solució no és tant qüestió d'idees" i m'explico: les idees, o si es vol les ideologies, contribueixen a sostenir qualsevol ordre social i econòmic, és a dir, que no es pot pretendre canviar un determinat ordre (o desordre) social si no es posen en qüestió les bases ideològiques que el legitimen. Les percepcions d'allò que una majoria considera just o injust, legal o ilegal, etc... es juguen en aquest terreny i per aquesta raó el combat de les idees és vital. Ah, i en l'arena social,com en la de les idees, els interessos són diversos i forçosament contraposats i no es pot avançar en una direcció sense soscavar la del contrari, en un procés dialèctic on òbviament mai s'arribarà a la suma zero.
    En fi, ànims amb la regidoria.
    A.

    ResponElimina