L’altre dia passejant pels carrers em vaig fixar en les botigues i súpers plens de productes de tot tipus. Tot preparat perquè la gent consumeixi, era un dissabte a la tarda i estava tot prou ple, fins i tot algun dependent, no fent cas de la crisis, s’atrevia a maltractar una clienta molt “plasta”. La gent sortia amb bosses plenes, clar! m’havia oblidat d’esmentar que eren rebaixes. La meva intenció no era comprar, mai m’han agradat les multituds ferotges de rebaixes, prefereixo afrontar una mediació en qualsevol conflicte abans que unes rebaixes d’un dissabte per la tarda. El meu motiu era anar a una xerrada d’un prestigiós professor de sociologia de la Universitat. La xerrada va ser sensacional! Tot un desplegament de coneixement adquirit durant desenes d’anys. L’únic que va fallar va ser que en la sala érem tant sols tres persones i el ponent i si es té en compte que una era l’organitzador, la xerrada va tenir l’aplastant èxit de dues persones i això que era gratuïta!!
Tornant pel mateix carrer amb les botigues ja tancades, em semblava quasi buits si ho comparava amb el brogit de fa unes poques hores. Pensava, mirant una botiga que si aquella tarda hi haguessin entrat dues persones, segur que pel botiguer hagués estat un fracàs absolut. I, llavors, vaig entendre un dels grans problemes d’aquesta societat i és que ens motiva més el consum de productes materials, palpables que no del coneixement i això no està bé. La necessitat de coneixement hauria de ser un bé bàsic i ens hauria de moure a consumir-lo abans que comprar els pantalons de la última moda... Jo em defineixo un consumista acabat de coneixement i cultura, abans que cotxes nous i electrodomèstics d’última tecnologia per posar un exemple... i crec, sense estar-ne segur del tot, que és més sostenible ambientalment i socialment. Per consumir productes culturals i de coneixement normalment es necessita poca matèria prima i transformacions dels productes poc agressives al territori. Conferències, teatre, dança, música,... n’hi ha d’altres que segurament que no tant sostenible, llibres, dvd,... però estic segur que el balanç final és molt més favorable que altres bens de consum. Per tant jo sóc un consumista de coneixement i cultura....
dissabte, 20 de febrer del 2010
diumenge, 7 de febrer del 2010
La plataforma televisiva i la participació ciutadana.
Capacitació, participació i difusió.
La importància de crear espais comuns dins un municipi.
Els arqueòlegs comenten l’enorme importància que va tenir el foc per desenvolupar-nos com a humans sociables (aparentment) que som. El fet d’agrupar a tota una sèrie d’individus vora el foc va fer evolucionar la llengua pel fet d’haver d’explicar-se coses i la cultura pel fet de recollir-les. És important tenir uns espais per compartir les nostres accions, preocupacions i pensaments. Aquests poden ser modernament virtuals com, per exemple, el Facebook o altres plataformes de comunicació per internet, com també físics: bars, restaurants, cases, centres... Tanmateix, un municipi no pot deixar-ho tot en mans de persones i entitats per actuar aïlladament i ha de crear plataformes i espais que les connecti perquè aquestes entitats, persones i col·lectius tinguin el seu punt de trobada i així relacionar-se entre ells.
Des d’Alternativa per a la Garrotxa creiem que un dels espais de fòrum social per a intercanviar informació ha de ser una autèntica televisió local pública a Olot, gestionada per un consell social i cultural on entitats, escoles, ciutadans... puguin dir-hi la seva, rebin formació audiovisual i hi puguin emetre els seus reportatges o informacions. També, a la seva manera, ha de ser un punt de trobada del teixit social d’una societat, potser no serà de tanta qualitat, però indubtablement serà popular. Cal promoure activament aquests espais de comunitat per trencar l’individualisme en què ens trobem immersos des de fa anys.
La televisió pública per Internet amb vocació de servei públic
Tenim l’avantatge per desenvolupar aquesta plataforma televisiva que Olot ha estat històricament una ciutat socialment i culturalment activa. Això ho demostra la gran quantitat d’associacions que actualment encara estan en funcionament i l’existència d’una Escola de Belles Arts. A més, en els darrers anys, Olot s’ha caracteritzat per obrir les portes a la gent més desafavorida i en un futur pròxim les noves generacions configuraran un mapa sociocultural divers i cosmopolita. Tanmateix, hi ha unes mancances estructurals d’equipaments per tal de donar resposta a les necessitats organitzatives i d’interrelació de tot aquest teixit social.
Pensem que una televisió pública per internet pot ser un instrument clau per tal de canalitzar aquesta dinamització social. Aquesta televisió pública ha de pretendre ser una eina de comunicació directa que permeti la participació ciutadana com a servei públic que és. Creiem també que un ús obert i flexible pot propiciar un pol integrador i de normalització lingüística. En una societat tan diversa i plural, el gran repte del segle XXI és interelacionar tots els coneixements perquè tots som diferents i importants alhora. La proximitat d’aquest instrument permet dotar de validesa tots aquests objectius.
Les possibilitats són infinites, ja que l’ús social que se’n pot derivar pot beneficiar a tota la població i àrees socials d’Olot (centres educatius, entitats solidàries, entitats culturals, campanyes informatives-preventives d’acció social...). I en aquest context, la televisió per internet possibilita la implantació progressiva d’aquest model.
Pensem que internet, com a eina de difusió i intercanvi, està a tocar en el temps i aquest model de televisió no és una novetat, sinó que hi ha un munt de models econòmicament viables que actualment estan ja en funcionament.
Un model molt interessant és el que proporciona la Xarxa Catalana per IPTV. És un canal d’emissió gratuït i que forma part dels projectes de recerca de FRILAB Laboratoris. Aquesta xarxa neix amb l’objectiu de promoure canals amb continguts audiovisuals de proximitat amb alta qualitat d’imatge i es presenta com a alternativa a la TDT. També hi ha un model molt interessant que s’ha implementat als diferents barris de Barcelona.
En ambdós casos, tant les despeses de posar-la en funcionament com les de manteniment són reduïdes. Segurament els esforços més significatius que hauria de fer l’Ajuntament per dotar de sentit aquest instrument de futur seria possibilitar projectes complementaris que anessin encaminats a dotar la ciutat d’equipaments culturals on la ciutadania pogués fer ús de les noves tecnologies. En aquest espai, la formació i la interrelació serien les pautes a seguir. I del fruit d’aquest esforç se’n nodriria directament la televisió pública i se’n beneficiaria en segon terme la ciutadania en general.
La importància de crear espais comuns dins un municipi.
Els arqueòlegs comenten l’enorme importància que va tenir el foc per desenvolupar-nos com a humans sociables (aparentment) que som. El fet d’agrupar a tota una sèrie d’individus vora el foc va fer evolucionar la llengua pel fet d’haver d’explicar-se coses i la cultura pel fet de recollir-les. És important tenir uns espais per compartir les nostres accions, preocupacions i pensaments. Aquests poden ser modernament virtuals com, per exemple, el Facebook o altres plataformes de comunicació per internet, com també físics: bars, restaurants, cases, centres... Tanmateix, un municipi no pot deixar-ho tot en mans de persones i entitats per actuar aïlladament i ha de crear plataformes i espais que les connecti perquè aquestes entitats, persones i col·lectius tinguin el seu punt de trobada i així relacionar-se entre ells.
Des d’Alternativa per a la Garrotxa creiem que un dels espais de fòrum social per a intercanviar informació ha de ser una autèntica televisió local pública a Olot, gestionada per un consell social i cultural on entitats, escoles, ciutadans... puguin dir-hi la seva, rebin formació audiovisual i hi puguin emetre els seus reportatges o informacions. També, a la seva manera, ha de ser un punt de trobada del teixit social d’una societat, potser no serà de tanta qualitat, però indubtablement serà popular. Cal promoure activament aquests espais de comunitat per trencar l’individualisme en què ens trobem immersos des de fa anys.
La televisió pública per Internet amb vocació de servei públic
Tenim l’avantatge per desenvolupar aquesta plataforma televisiva que Olot ha estat històricament una ciutat socialment i culturalment activa. Això ho demostra la gran quantitat d’associacions que actualment encara estan en funcionament i l’existència d’una Escola de Belles Arts. A més, en els darrers anys, Olot s’ha caracteritzat per obrir les portes a la gent més desafavorida i en un futur pròxim les noves generacions configuraran un mapa sociocultural divers i cosmopolita. Tanmateix, hi ha unes mancances estructurals d’equipaments per tal de donar resposta a les necessitats organitzatives i d’interrelació de tot aquest teixit social.
Pensem que una televisió pública per internet pot ser un instrument clau per tal de canalitzar aquesta dinamització social. Aquesta televisió pública ha de pretendre ser una eina de comunicació directa que permeti la participació ciutadana com a servei públic que és. Creiem també que un ús obert i flexible pot propiciar un pol integrador i de normalització lingüística. En una societat tan diversa i plural, el gran repte del segle XXI és interelacionar tots els coneixements perquè tots som diferents i importants alhora. La proximitat d’aquest instrument permet dotar de validesa tots aquests objectius.
Les possibilitats són infinites, ja que l’ús social que se’n pot derivar pot beneficiar a tota la població i àrees socials d’Olot (centres educatius, entitats solidàries, entitats culturals, campanyes informatives-preventives d’acció social...). I en aquest context, la televisió per internet possibilita la implantació progressiva d’aquest model.
Pensem que internet, com a eina de difusió i intercanvi, està a tocar en el temps i aquest model de televisió no és una novetat, sinó que hi ha un munt de models econòmicament viables que actualment estan ja en funcionament.
Un model molt interessant és el que proporciona la Xarxa Catalana per IPTV. És un canal d’emissió gratuït i que forma part dels projectes de recerca de FRILAB Laboratoris. Aquesta xarxa neix amb l’objectiu de promoure canals amb continguts audiovisuals de proximitat amb alta qualitat d’imatge i es presenta com a alternativa a la TDT. També hi ha un model molt interessant que s’ha implementat als diferents barris de Barcelona.
En ambdós casos, tant les despeses de posar-la en funcionament com les de manteniment són reduïdes. Segurament els esforços més significatius que hauria de fer l’Ajuntament per dotar de sentit aquest instrument de futur seria possibilitar projectes complementaris que anessin encaminats a dotar la ciutat d’equipaments culturals on la ciutadania pogués fer ús de les noves tecnologies. En aquest espai, la formació i la interrelació serien les pautes a seguir. I del fruit d’aquest esforç se’n nodriria directament la televisió pública i se’n beneficiaria en segon terme la ciutadania en general.
diumenge, 31 de gener del 2010
La democràcia segrestada segons Saramago
Un dels meus escriptors favorits va dir que la democràcia està segrestada. Potser sí que la democràcia està segrestada, segur que sí. Però qui són els segrestadors? Com sabem a qui atacar, dialogar, pagar sinó els coneixem? Els hem d’identificar. Jo crec que qui actua des de la distància és la lobbycràcia, corporacions i agrupacions amb interessos molt concrets que afavoreixen les desigualtats en bé d’un mal entès progrés. Però quan guanya una organització d’esquerres, apart d’aquests lobbys que controlen el capital i per tant és difícil trencar les inèrcies establertes que ja els hi van bé, també hi ha unes limitacions de recorregut que es diu tecnocràcia i afecta al motor que ha de realitzar els canvis. Aquests arriben amb més o menys rapidesa si les persones que els han d’aplicar hi creuen i són eficients i això en l’administració pública hem de reconèixer que pot representar una seriosa dificultat perquè les persones són reticents als canvis per naturalesa a no ser que aquests siguin per necessitat, i tot l’aparell de les administracions pot no estar preparat per assumir certs canvis ràpids cap a posicions molt d’esquerra i de democràcia radical.
Hem de ser exigents amb els representats electes dits d’esquerre però també pacients perquè molts cops, senzillament, no poden fer anar el vehicle més ràpid perquè qui hi posa gasolina també vol decidir, en part, la destinació i el motor en pujades molts cops no dóna més de sí.
Hem de ser exigents amb els representats electes dits d’esquerre però també pacients perquè molts cops, senzillament, no poden fer anar el vehicle més ràpid perquè qui hi posa gasolina també vol decidir, en part, la destinació i el motor en pujades molts cops no dóna més de sí.
diumenge, 22 de novembre del 2009
La importància de crear espais comuns dins un municipi.
Els arqueòlegs comenten la enorme importància que va tenir el foc per desenvolupar-nos com a humans sociables (aparentment) que som. El fet d’agrupar a tota una sèrie d’individus vora el foc va fer evolucionar la llengua pel fet de tenir que explicar-se coses i la cultura pel fet de recollir-les. És important tenir uns espais per compartir les nostres accions, preocupacions i pensaments. Aquests poden ser modernament virtuals com per exemple el Facebook o altres plataformes de comunicació per internet com també físics: bars, restaurants, cases, centres,... Tanmateix un municipi no pot deixar-ho tot en mans de persones i entitats i ha de crear plataformes i espais de rang superior perquè aquestes entitats, personesi col·lectius tinguin el seu punt de trobada i així relacionar-se entre ells. Des d’Alternativa creiem que un d’aquests ha de ser un Centre Cívic o Ateneu ben dinamitzat, aquest espai de referència del teixit social d'una ciutat ha de provocar que la gent més activa del municipi pugui trobar-se i compartir experiències, ha de ser el foc social i cultural per a crear i generar intercanvis profitosos per la ciutat. Això fa anys que ho diem, però darrerament ens hem adonat que una altre espai de fòrum social per a intercanviar informació pot ser una autèntica televisió local pública a Olot, gestionada per un consell social i cultural on entitats, escoles, ciutadans,... puguin dir-hi la seva, rebin formació audiovisual i hi puguin emetre els seus reportatges o informació. També! a la seva manera ha de ser un punt de trobada del teixit social d’una societat, potser no serà de qualitat però indubtablement serà popular.
Cal promoure activament aquests espais de comunitat per trencar l’individualisme en que ens trobem immersos des de fa anys.
Cal promoure activament aquests espais de comunitat per trencar l’individualisme en que ens trobem immersos des de fa anys.
dijous, 29 d’octubre del 2009
Un discurs en un ple atípic...
Crec que tots plegats i plegades no en som conscients dels temps que estem vivint, temps de crisis però també temps d’oportunitats per adreçar allò que fins ara es feia malament. Cal aprofitar per realitzar canvis, des de la petita acció que es pot fer a nivell personal, fins a grans decisions polítiques. Els ajuntaments que són qui estan més propers a les persones també ho podem fer i els pressupostos ha de ser l’eina on es reflexin aquestes intencions.
Algú d’aquí pot dir que parlar de temes globals en un pressupostos d’ajuntament no té res a veure, no?... Potser la crisis financera no ens ha afectat en els nostres pressupostos? Nosaltres, els d’Alternativa per la Garrotxa, amb contundència diem que estem immersos en una crisis que no és de les cícliques del sistema capitalista com les que hem viscut en els darrers 200 anys, ens estem trobant amb els límits del planeta. No! senyors i senyores, i sé bé el que em dic, ara ja no és un només una qüestió d’economia sinó també de geologia, de sociologia, de biologia, etc.... Ens trobarem amb una crisis energètica en els propers anys, un canvi climàtic accentuat, esgotaments de matèries primeres i una petjada ecològica immensa i externalitzada a altres indrets en el món en forma de conflictes i fam. Això s’ha d’acabar.
Amb això vinc a dir que venen temps de “muntanyes ruses” per l’economia d’alts i baixos molt accentuats, aquest any es pot iniciar una recuperació, però com he dit, la nostra economia depèn en excés dels recursos finits del planeta i d’aquí molts pocs anys tornarem a davallar. No ens enganyem venen temps de decreixement econòmic del nostre sistema tal i com el tenim entès fins ara.
I, davant d’aquesta situació, què cal fer? Doncs tenir més imaginació que la mai ens hàgim imaginat i perdoneu la redundància. S’ha acabat els temps de l’egoisme i el pensar per un mateix, cal enfortir el sentiment de comunitat de tots els ciutadans per afrontat aquests nous reptes i això s’ha de fer a partir de programes però també amb l’exemple... i com a regidors d’Olot no l’hem practicat gaire, tots plegats i plegades en som responsables d’aquestes discrepàncies. Tinc la sensació que juguem a fer política i no ha fer-ne de manera seriosa i madura . Perquè? Com passarem d’un teixit empresarial basat en models caducs com la construcció i empreses insostenibles a empreses sostenibles (ambientalment i humanament) i d’una dependència energètica exagerada a obtenir-la d’ energies renovables? Cal crear accions i programes envers aquest tema. I això és el que un pressupost ha de transmetre. Penseu que Olot pot ser un exemple a seguir en l’assumpció de certs límits ja que vivim en un territori privilegiat i, per tant, estem enclavats en un Parc Natural que ens ha fet créixer com a societat acceptant certs límits de creixement desaforat. Penso que poques ciutats estan sociològicament més preparades que nosaltres per aquest canvi de model.
En resum Enfortir el sentiment de comunitat i transformar el model productiu actual a un de sostenible... casi res!
Un cop dit això estem d’acord en el plantejament d’aquest any que cal fer uns pressupostos continuistes però creiem totalment necessari que a partir de la primavera de l’any vinent del 2010 es parli d’una reestructuració i estratègia pressupostària diferent a l’actual i que abordi els reptes abans esmentats.
Torno a repetir, són temps de consens i col·laboració, no de discrepàncies. Comencem per els que ens toca donar exemple i siguem responsables consensuant un nou pressupost amb diàleg i a partir d’un full en blanc. Lluny del teatre polític que tant ens agrada.
Ara Olot i l’encaix en aquest món tant canviant és el que importa, serem capaços i capaces de no defraudar les generacions futures?
Ja més concretament nosaltres ens basem el suport en els diferents punts del pacte de govern signat. També proposem una sèrie de recomanacions. I fem un exercici de responsabilitat en aquesta època de crisis on cal més imaginació que cartera, són temps d’esforços i Olot no es pot permetre un pressupostos prorrogats. Hem de concentrar totes les energies en adaptar-nos als nous temps.
Fent referència al pacte creiem que els pressupostos de l’any vinent si que tenen plasmats els següents punts:
a) Incentivar l’activitat econòmica sostenible,
b) Èmfasi especial en les polítiques socials
c) Impuls a les polítiques dirigides a dinamitzar el Barri Vell en la línia que s’està portant a terme, amb col·laboració amb les entitats vinculades, tant pel que fa a afavorir la implantació de nova activitat social i econòmica, aplicant el pla de comerç, com per atraure noves persones que decideixin viure al centre de la ciutat.
d) Avaluació, actualització i, en el seu cas, revisió del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), seguiment dels indicadors previstos. Plantejament del corresponent procés participatiu.
e) Poder definir els continguts d’un futur pol dinamitzador social i cultural a partir de la participació ciutadana.
f) Actuacions al llarg del riu Fluvià considerant, entre d’altres, el seu valor com espai educatiu.
g) Conservar el patrimoni arquitectònic industrial que tenim.
h) Accessibilitat a l’habitatge cercant fórmules alternatives i desenvolupant un pla local d’habitatge que col·loqui en la realitat
I en les recomanacions que creiem que són interessants de contemplar per aquest pressupost són:
a) Eficiència energètica – Continuar implantant inversions i mesures d’estalvi energètic per un escenari de futur d’encariment.
b) Incentivar el voluntariat entre les entitats i la ciutadania.
c) Partides autogestionades per barris.
d) Organització de l’ajuntament – Proposar millores i com crear una cultura del treball de millora continua dins la complexa organització de l’ajuntament.
a) Millorar la planificació de les tasques, l’autonomia i la participació de les persones que intervenen. Des de les regidories no cal estar al damunt de tots els petits passos que es facin en el treball del dia a dia, tant sols marcar els grans objectius i fer-ne un seguiment.
I finalment balanç d’aquest any de legislatura entre pressupost i pressupost, creiem que ha estat un any pobre políticament parlant, tots plegats i plegades no hem estat a l’alçada de les circumstàncies. Tant els que estem integrats dins l’equip govern, amb plens buits de contingut com s’ha reclamat alguns cops, com de la resta dels grups on només hi ha hagut dues mocions i, encara, sense substància. Ens falta imaginació per conduir la ciutat d’Olot i la seva ciutadania en els reptes socials, econòmics i ambientals que ens deparen.... Ens hem de posar les piles per la propera legislatura i encoratjar-nos perquè crec que som prou capaços de fer-ho.
Malgrat que hi ha temes que no veiem clars i que no és el nostre model de ciutat, per responsabilitat, per confiança i perquè podem aportar imaginació a l’equip de govern votarem que sí.
Algú d’aquí pot dir que parlar de temes globals en un pressupostos d’ajuntament no té res a veure, no?... Potser la crisis financera no ens ha afectat en els nostres pressupostos? Nosaltres, els d’Alternativa per la Garrotxa, amb contundència diem que estem immersos en una crisis que no és de les cícliques del sistema capitalista com les que hem viscut en els darrers 200 anys, ens estem trobant amb els límits del planeta. No! senyors i senyores, i sé bé el que em dic, ara ja no és un només una qüestió d’economia sinó també de geologia, de sociologia, de biologia, etc.... Ens trobarem amb una crisis energètica en els propers anys, un canvi climàtic accentuat, esgotaments de matèries primeres i una petjada ecològica immensa i externalitzada a altres indrets en el món en forma de conflictes i fam. Això s’ha d’acabar.
Amb això vinc a dir que venen temps de “muntanyes ruses” per l’economia d’alts i baixos molt accentuats, aquest any es pot iniciar una recuperació, però com he dit, la nostra economia depèn en excés dels recursos finits del planeta i d’aquí molts pocs anys tornarem a davallar. No ens enganyem venen temps de decreixement econòmic del nostre sistema tal i com el tenim entès fins ara.
I, davant d’aquesta situació, què cal fer? Doncs tenir més imaginació que la mai ens hàgim imaginat i perdoneu la redundància. S’ha acabat els temps de l’egoisme i el pensar per un mateix, cal enfortir el sentiment de comunitat de tots els ciutadans per afrontat aquests nous reptes i això s’ha de fer a partir de programes però també amb l’exemple... i com a regidors d’Olot no l’hem practicat gaire, tots plegats i plegades en som responsables d’aquestes discrepàncies. Tinc la sensació que juguem a fer política i no ha fer-ne de manera seriosa i madura . Perquè? Com passarem d’un teixit empresarial basat en models caducs com la construcció i empreses insostenibles a empreses sostenibles (ambientalment i humanament) i d’una dependència energètica exagerada a obtenir-la d’ energies renovables? Cal crear accions i programes envers aquest tema. I això és el que un pressupost ha de transmetre. Penseu que Olot pot ser un exemple a seguir en l’assumpció de certs límits ja que vivim en un territori privilegiat i, per tant, estem enclavats en un Parc Natural que ens ha fet créixer com a societat acceptant certs límits de creixement desaforat. Penso que poques ciutats estan sociològicament més preparades que nosaltres per aquest canvi de model.
En resum Enfortir el sentiment de comunitat i transformar el model productiu actual a un de sostenible... casi res!
Un cop dit això estem d’acord en el plantejament d’aquest any que cal fer uns pressupostos continuistes però creiem totalment necessari que a partir de la primavera de l’any vinent del 2010 es parli d’una reestructuració i estratègia pressupostària diferent a l’actual i que abordi els reptes abans esmentats.
Torno a repetir, són temps de consens i col·laboració, no de discrepàncies. Comencem per els que ens toca donar exemple i siguem responsables consensuant un nou pressupost amb diàleg i a partir d’un full en blanc. Lluny del teatre polític que tant ens agrada.
Ara Olot i l’encaix en aquest món tant canviant és el que importa, serem capaços i capaces de no defraudar les generacions futures?
Ja més concretament nosaltres ens basem el suport en els diferents punts del pacte de govern signat. També proposem una sèrie de recomanacions. I fem un exercici de responsabilitat en aquesta època de crisis on cal més imaginació que cartera, són temps d’esforços i Olot no es pot permetre un pressupostos prorrogats. Hem de concentrar totes les energies en adaptar-nos als nous temps.
Fent referència al pacte creiem que els pressupostos de l’any vinent si que tenen plasmats els següents punts:
a) Incentivar l’activitat econòmica sostenible,
b) Èmfasi especial en les polítiques socials
c) Impuls a les polítiques dirigides a dinamitzar el Barri Vell en la línia que s’està portant a terme, amb col·laboració amb les entitats vinculades, tant pel que fa a afavorir la implantació de nova activitat social i econòmica, aplicant el pla de comerç, com per atraure noves persones que decideixin viure al centre de la ciutat.
d) Avaluació, actualització i, en el seu cas, revisió del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), seguiment dels indicadors previstos. Plantejament del corresponent procés participatiu.
e) Poder definir els continguts d’un futur pol dinamitzador social i cultural a partir de la participació ciutadana.
f) Actuacions al llarg del riu Fluvià considerant, entre d’altres, el seu valor com espai educatiu.
g) Conservar el patrimoni arquitectònic industrial que tenim.
h) Accessibilitat a l’habitatge cercant fórmules alternatives i desenvolupant un pla local d’habitatge que col·loqui en la realitat
I en les recomanacions que creiem que són interessants de contemplar per aquest pressupost són:
a) Eficiència energètica – Continuar implantant inversions i mesures d’estalvi energètic per un escenari de futur d’encariment.
b) Incentivar el voluntariat entre les entitats i la ciutadania.
c) Partides autogestionades per barris.
d) Organització de l’ajuntament – Proposar millores i com crear una cultura del treball de millora continua dins la complexa organització de l’ajuntament.
a) Millorar la planificació de les tasques, l’autonomia i la participació de les persones que intervenen. Des de les regidories no cal estar al damunt de tots els petits passos que es facin en el treball del dia a dia, tant sols marcar els grans objectius i fer-ne un seguiment.
I finalment balanç d’aquest any de legislatura entre pressupost i pressupost, creiem que ha estat un any pobre políticament parlant, tots plegats i plegades no hem estat a l’alçada de les circumstàncies. Tant els que estem integrats dins l’equip govern, amb plens buits de contingut com s’ha reclamat alguns cops, com de la resta dels grups on només hi ha hagut dues mocions i, encara, sense substància. Ens falta imaginació per conduir la ciutat d’Olot i la seva ciutadania en els reptes socials, econòmics i ambientals que ens deparen.... Ens hem de posar les piles per la propera legislatura i encoratjar-nos perquè crec que som prou capaços de fer-ho.
Malgrat que hi ha temes que no veiem clars i que no és el nostre model de ciutat, per responsabilitat, per confiança i perquè podem aportar imaginació a l’equip de govern votarem que sí.
dissabte, 26 de setembre del 2009
Dies tristos festius
Si jo fos un dia festiu hores d'ara estaria molt espantat! ja fa uns 9 mesos que estic assistint a plens a l'ajuntament i per la meva sorpresa l'acarnissament més dur que hi ha hagut ha estat per discutir els dies festius que pot triar la ciutat d'Olot. Carai!! quina importància!... i quin honor viure en una ciutat que el problema més gran en els darrers 9 mesos és triar els dies festius!!
En el ple vaig sentir vergonya i veient-les venir vaig intentar ironitzar teatralment amb un discurs d'estar per casa... Però crec que no em va entendre ni l'apuntador. Què hi farem?? A lo que anem, triar els dies festius hauria de ser una rutina si s'actua amb sentit comú. Hi ha temes més importants a discutir... l'ocupació, l'habitatge, la immigració, la futura crisis energètica,... Crec que no podem deixar-nos endur per aquests debats. El ple hauria de ser l’òrgan de debat democràtic més important per les decisions de la nostra ciutat... i actualment no ho és. Perquè no volem que ho sigui... i donem tota la responsabilitat als tristos dies festius com a exponent de debat per el futur de la nostra ciutat!
En el ple vaig sentir vergonya i veient-les venir vaig intentar ironitzar teatralment amb un discurs d'estar per casa... Però crec que no em va entendre ni l'apuntador. Què hi farem?? A lo que anem, triar els dies festius hauria de ser una rutina si s'actua amb sentit comú. Hi ha temes més importants a discutir... l'ocupació, l'habitatge, la immigració, la futura crisis energètica,... Crec que no podem deixar-nos endur per aquests debats. El ple hauria de ser l’òrgan de debat democràtic més important per les decisions de la nostra ciutat... i actualment no ho és. Perquè no volem que ho sigui... i donem tota la responsabilitat als tristos dies festius com a exponent de debat per el futur de la nostra ciutat!
Recuperem l'opinió...
Després de mesos sense escriure res, vacances, crisis amb aquest bloc indicatiu d'una crisis personal amb la política que m'envolta des del meu sofà (el millor indret del món per mi), on hi he curat les ferides i cansaments de mils enfrontaments normalment no volguts... Ara!! torno a recuperar la veu escrita... això no vol dir que la meva crisis amb la política que m'envolta hagi minvat, tot el contrari crec que és molt més accentuada. Però d'aquesta manera potser algú m'entengui o amb sort, jo mateix! però això ja seria una passada.
Propòsit a tots els lectors perduts del meu bloc... fer un article d'opinió almenys un cop a la setmana.
Uf!! quin Olot que ens espera en un món que és massa petit per encabir totes les nostres dèries...
Propòsit a tots els lectors perduts del meu bloc... fer un article d'opinió almenys un cop a la setmana.
Uf!! quin Olot que ens espera en un món que és massa petit per encabir totes les nostres dèries...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)