Avui hauria d'haver anat al dispensari després de sentir com la gent avala el túnel de Bracons, em ve mal de cap. El problema és que hi hauria de passar-m'hi tot el dia i encara allà sentiria a parlar del mal que fa al paisatge però lo bé que anirà... Res, que no veiem dos pams més enllà o potser sóc jo el que no hi veig dos pams més enllà, no ho sé. Però la diferència d'opinions és el que fa atractiva una comunitat... i, què voleu que hi faci, penso que l'eix Vic - Olot s'havia d'encarar d'una altra manera.
Analitzem el futur, s'ha de fer per planificar i gestionar. A veure, sóc geòleg de formació i sé que el petroli és un bé escàs i que estem a les portes de que vagi disminuint les extraccions de mica en mica. Això amb el ritme de consum que portem vol dir increment de preus (ja sé que ara baixen però no durarà gaire, un any a molt estirar), un increment de preus indica menys mobilitat i segurament a la llarga (i quan dic a la llarga és d’aquí cinc o sis anys) el transport de mercaderies es farà en Tren. Segur que inventaran alguna cosa diuen per quedar-se tranquils... Doncs ho veig difícil, que voleu que us digui, ja fa temps que hi dono voltes i no hi ha cap solució. Per exemple, cotxes elèctrics, si substituïm tots els vehicles de gasolina que hi ha a la terra per elèctrics no hi ha prou liti (un altre recurs que també esgotarem...). Res que la gran solució és reduir i això vol dir menys mobilitat i més transport públic. Per tant, ens calen tantes carreteres? Perquè creieu que França ja no construeix més autovies i reforça el tren? Amb els diners que ha costat Bracons pel bé de l’economia més hagués valgut una línea de tren Olot – Girona. Espero equivocar-me però crec que no tenim un futur gaire bo per l’economia de la Garrotxa rere l’eix Vic – Olot.
Que ho diu algú que no veu més enllà de dos pams? És a dir jo... potser sí però no estic tot sol sinó mireu que diu l’ Informe SACTRA (The Standing Advisory Committee on Trunk Road Assessement: “Transport and the Economy”, 1999.):
- No hi ha benefici automàtic en una zona degut a les noves infraestructures de transport.
- Inclús si hi ha un benefici econòmic o creació de llocs de treball, l’extrem econòmicament més deprimit que uneix les dues infraestructures pot tenir pèrdues netes.
I poso per exemple dos països que alguns d’aquí deuen pensar que no pensen en el seu futur: França i Anglaterra.
- Anglaterra després de l’informe SACTRA va reduir el seu pla de 500 noves carreteres a 37.
- França fa poc a fet una moratòria d’autovies i això que en tenen percentualment menys que Espanya i Catalunya...
Doncs res... discutim que entenem per progrés?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada