Aquest matí llegint la premsa m'he trobat amb les següents notícies:
- Irlanda les multinacionals no li deixen pujar l'impost de societats d'empreses (moltes tenen seu allà).
- Irlanda es veurà obligada a vendre empreses públiques (entre elles energètiques).
- Europa globalment retalla els seus drets socials (jubilació, etc...).
- Reforma laboral d'abaratiment barat a l'estat espanyol...
- El Sahara Occidental interessa que sigui Marroquí per grans corporacions d'Estats Units (pels fosfats)
- ..... i les que han vingut i vindran!!
No sé si, aquest crisis, va estar provocada expressament però segur que n'hi ha que han posat tota la maquinària per aprimar encara molt més el pes de l'estat a favor de les grans corporacions i multinacionals (globals i locals) per fer un món més injust en benefici d'uns pocs. També penso que aquestes grans corporacions es deuen haver tornat monstres sense control ni subjecte alimentats tant sols per la cobdícia i l'egoisme humà global....I que ens durà a una crisis ecològica i social definitiva.
Perdoneu però és una reflexió.... i "mentres" la gent només pensa què regalarà (quan el millor regal és un món molt millor de com està ara), on farà el cap d'any o quin àpat cuinarà per Nadal...
Que tinguem salut!!! per (ara sí) començar una lluita que em temo perduda però que s'ha d'afrontar!!
dissabte, 20 de novembre del 2010
dissabte, 30 d’octubre del 2010
La informació segrestada entre llençols de lli.
Avui és una altre dia trist. És un any que hem perdut en Saramago i en Marcelino Camacho, venen ganes d’abandonar aquesta península perquè hem quedat més orfes que mai. Els lluitadors i bones persones, ens van deixant. Però on anirem?
Avui més que mai necessitem tenir memòria, referències i tornar a la ideologia. No ens podem donar per derrotats, ells no s’ho mereixen. I no ens deixem enganyar! La seva lluita encara és actual. Perquè qui mana ens hagi aconseguit sedar amb un estat del “benestar”, no vol dir que no hi hagi injustícies i diferències de classes. El món i les generacions futures necessiten que agafem el testimoni i les paraules d’aquests grans homes. No podem deixar caure els braços.
I ara més que mai hem de denunciar els qui acumulen excés de capital! i demanar-nos perquè diners públics van a parar en mans de contractes amb grans corporacions pel benefici d’uns pocs? i perquè amb l’ànim de fer més diners deixem un futur de terra cremada a les properes generacions? Lluites tant actuals i locals com també velles, potser el monstre, el fantasma pot canviar de cara però la pell és la mateixa i ja hem vist que es pot ferir!
Ara més que mai cal crear mitjans de comunicació i plataformes digitals alliberades de la teoria capitalista, que cerquin unir i informar persones i no fer diners. Perquè si el que busquen és fer diners cauran en mans del capitalisme i les segrestarà entre llençols de lli. Comencem a treballar en aquest sentit per treure la vena dels ulls a la ciutadania d’una vegada per totes.
Avui més que mai necessitem tenir memòria, referències i tornar a la ideologia. No ens podem donar per derrotats, ells no s’ho mereixen. I no ens deixem enganyar! La seva lluita encara és actual. Perquè qui mana ens hagi aconseguit sedar amb un estat del “benestar”, no vol dir que no hi hagi injustícies i diferències de classes. El món i les generacions futures necessiten que agafem el testimoni i les paraules d’aquests grans homes. No podem deixar caure els braços.
I ara més que mai hem de denunciar els qui acumulen excés de capital! i demanar-nos perquè diners públics van a parar en mans de contractes amb grans corporacions pel benefici d’uns pocs? i perquè amb l’ànim de fer més diners deixem un futur de terra cremada a les properes generacions? Lluites tant actuals i locals com també velles, potser el monstre, el fantasma pot canviar de cara però la pell és la mateixa i ja hem vist que es pot ferir!
Ara més que mai cal crear mitjans de comunicació i plataformes digitals alliberades de la teoria capitalista, que cerquin unir i informar persones i no fer diners. Perquè si el que busquen és fer diners cauran en mans del capitalisme i les segrestarà entre llençols de lli. Comencem a treballar en aquest sentit per treure la vena dels ulls a la ciutadania d’una vegada per totes.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
La importància del Fluvià
És evident que una ciutat és fonamental que tingui un tramat urbà de carrers, edificis i equipaments públics però podríem dir que una ciutat es fa gran i moderna quan té en compte tres conceptes bàsics: la no dependència dels que hi viuen al cotxe particular, la equitat social dels seus habitants i la recuperació i conservació de les àrees degradades tant naturals com arquitectòniques. Avui estem aquí per felicitar-nos perquè hem fet un pas més en aquesta direcció, hem recuperat un tram del Fluvià en la nostra ciutat.
El nostre tram de riu Fluvià que circula per Olot és excepcional a Catalunya i dels pocs d’Europa que transcorre per damunt de roca volcànica, per tant es mereix un tractament de privilegi com a artèria de la ciutat. Ha de ser la nostra diagonal i amb això també hem de ser diferents perquè no serà de ciment i asfalt sinó de verd, aigua i basalt. Per on hi podem caminar a peu d’una punta de la ciutat a l’altra.
Però això tindrà continuïtat si ens el fem nostre i entre tots el conservem. Ens hi hem d’apropar i fer que la gent s’hi apropi... cal que sigui un espai de passeig, d’observació, de repòs, de passar-hi corrents i, també, educatiu perquè tothom que hi passi es sensibilitzi de la grandesa del nostre riu. El fluvià!
El nostre tram de riu Fluvià que circula per Olot és excepcional a Catalunya i dels pocs d’Europa que transcorre per damunt de roca volcànica, per tant es mereix un tractament de privilegi com a artèria de la ciutat. Ha de ser la nostra diagonal i amb això també hem de ser diferents perquè no serà de ciment i asfalt sinó de verd, aigua i basalt. Per on hi podem caminar a peu d’una punta de la ciutat a l’altra.
Però això tindrà continuïtat si ens el fem nostre i entre tots el conservem. Ens hi hem d’apropar i fer que la gent s’hi apropi... cal que sigui un espai de passeig, d’observació, de repòs, de passar-hi corrents i, també, educatiu perquè tothom que hi passi es sensibilitzi de la grandesa del nostre riu. El fluvià!
divendres, 18 de juny del 2010
Saramago... sempre et tindrem present!
Avui ha mort Saramago. És un dia trist com no pot ser d’altra manera... la seva escriptura i la seva persona ens donava un toc d’atenció quan ens desviàvem o abaixàvem els braços per tal de construir un món més just... com ell sóc pessimista però per això no deixaré d’intentar-ho. Ja queda clar que és un dels escriptors de capçalera meva i ho serà sempre...
Ara em centraré a la política municipal, ahir vam aprovar el decret que en part feia rebaixar els sous dels treballadors municipals un 5%. Suposo que ha estat la única mesura, però una reflexió; ara fa dos anys va sorgir una crisi provocada pel sistema financer i per tal de no deixar caure el sistema s’hi van abocar molts diners de totes les maneres possibles... dos anys més tard qui ho ha pagat?? Les classes més populars en forma de retallades i atur... digueu? Aquest sistema us agrada? No hauríem de fer alguna cosa per canviar-lo? Els propers dies tots i totes hem de ser Saramago per tal de denunciar les injustícies i cridar PROU. Volem repartiment de la riquesa, volem banca pública, volem empreses energètiques públiques, volem que les grans corporacions s’acabin i no determinin les nostres vides! Que la democràcia sigui nostre i no dels “lobbys” i les pors... ànims companys i companyes!
Ara em centraré a la política municipal, ahir vam aprovar el decret que en part feia rebaixar els sous dels treballadors municipals un 5%. Suposo que ha estat la única mesura, però una reflexió; ara fa dos anys va sorgir una crisi provocada pel sistema financer i per tal de no deixar caure el sistema s’hi van abocar molts diners de totes les maneres possibles... dos anys més tard qui ho ha pagat?? Les classes més populars en forma de retallades i atur... digueu? Aquest sistema us agrada? No hauríem de fer alguna cosa per canviar-lo? Els propers dies tots i totes hem de ser Saramago per tal de denunciar les injustícies i cridar PROU. Volem repartiment de la riquesa, volem banca pública, volem empreses energètiques públiques, volem que les grans corporacions s’acabin i no determinin les nostres vides! Que la democràcia sigui nostre i no dels “lobbys” i les pors... ànims companys i companyes!
diumenge, 30 de maig del 2010
Com ens agradaria que fos Olot el 2020
Us passo un esbós de la taula rodona que el dissabte 29 de maig vam fer a l’Orfeó popular d’Olot per explicar com ens agradaria que fos Olot el 2020.
Bona tarda a tots i totes i merci als organitzadors per poder participar.
Jo vinc en representació de tots els companys i companyes d’Alternativa per la Garrotxa. Ens considerem ecologistes i molt d’esquerres, som els idealistes i utòpics però ja fa molt de temps que la realitat té la “mala costum” de donar-nos la raó... Moltes coses que fem o passen ja ho deien gent dels nostres els anys 60 i 70 i, darrerament, ja vam dir que no anàvem enlloc amb aquest creixement immobiliari desaforat, igual que tampoc ens durà enlloc l’eix vic-olot que d’aquí uns anys la realitat tornarà a tenir la “mala costum” de donar-nos la raó.
Ara són temps són de canvi i complicats. El 2020 Olot més que cap altra ciutat sabrà adaptar-se als canvis i ser una ciutat sostenible.
D’aquí 10 anys ens imaginem un Olot que haurà trobat un equilibri entre la conservació i millora del territori i la gent que hi viu.
Aquest equilibri vindrà a través de tres àmbits motors: l’energètic, l’econòmic i el democràtic.
Energètic; les energies fòssils només seran el 30 %, actualment són el 70%. Eficiència i creixement de les renovables: eòlica, solar.
La mobilitat serà a peu, bicicleta i transport públic, més sostenible i més saludable. Això vindrà per convenciment i sinó per obligació al encarir-se cada cop més el petroli. Tindrem un tren-tram que unirà Olot amb Girona pel corredor del Fluvià i els polígons industrials.
Infraestructures Una variant no sobre dimensionada amb dos o tres carrils i no en format d’autovia o encara millor, veurem que la variant no caldrà.
Economia: Vindran anys complicats. Però Olot aprofitarà el bagatge de coneixement emprenedor per substituir un teixit industrial caduc i en recessió des de fa molts anys:
- Indústria cultural potent – centrada en pols dinamitzadors com l’escola de belles arts i la fàbrica de les arts. Que crearan cooperació i creativitat cultural.
- Productes de petit format amb valor afegit. Cooperant entre ells i no competint. Que dinamitzaran el Barri Vell
- Turisme sostenible de qualitat aprofitant l’empenta del Parc Natural.
- Indústria per energies renovables i rehabilitació sostenible.
Molta cooperació ens cal en el teixit econòmic (moltes més cooperatives!!) i una major productivitat que vindrà al fer participar els treballadors i les treballadores en les decisions de l’empresa. Les organitzacions empresarials seran més democràtiques.
Hi haurà una cultura del treballa ajustada i no sobrevalorada com ara i una diferència salarial molt més reduïda entre els que cobren menys i els que cobren més.
Això passarà perquè hi haurà més igualtat en oportunitats, més creativitat que vindrà dels fills d’immigrants al fer-se emprenedors i empresaris i més dones empresàries.
Més democràtica – S’haurà establert una democràcia radical. La ciutadania participarà més de la política amb consultes i processos de participació ciutadana per la gestió d’Olot. Els ciutadans sabran els canals de participació ciutadana per poder intervenir en la gestió municipal del dia a dia. I tècnics i polítics ho rebran de bon grat i constructivament. Cooperaran pel bé d’Olot.
Cada espai d’aquest serà educatiu: a les empreses, al carrer... olot generarà cultura i educació a cada cantonada.
Capitalitzarà la comarca cooperant i coordinant-se amb tots els municipis.
Tot això generarà millor PIF – producte interior de la felicitat: menys hores de treball, més biodiversitat, més bon veïnatge a partir de l’ocupació dels espais públics i sobretot orgull de pertànyer a Olot com a capital de la sostenibilitat on la petjada ecològica s’haurà reduït més de la meitat.
Per assolir aquestes fites crec, en nom d’Alternativa, que ens cal un projecte de futur compartit per tothom. Un projecte que a tothom il·lusioni i que no siguin unes olimpíades, que cada ciutadà i ciutadana, empresa i organització, entitats i administracions generin els seus compromisos envers la sostenibilitat a través d’aquesta fita comunitària. Cal cercar quin projecte pot provocar que Olot 2020 sigui més just social, econòmicament i ambientalment.
TORN DE PREGUNTES:
Que en penseu de la independència de Catalunya?
Independència sí, sense cap mena de dubte però prèviament cal contestar si serà més socialment justa, ecològicament justa i no només parlar en clau econòmica. I també saber si aquesta figura ens ajudarà a ser més cooperatius i solidaris amb els nostres veïns, en definitiva a fer un món millor.
Com realitzareu un turisme sostenible?
Deixeu-me ser utòpic i idealista perquè la realitat ens acabi de donar la raó una altra vegada. Actualment un Museu dels Volcans és impensable perquè requereix una inversió considerable, s’ha perdut l’oportunitat de fer-lo. Però fem-ne virtut d’aquesta situació. Cal fer un museu dels volcans obert a tothom, cal que el territori tant privilegiat que tenim sigui el nostre museu i per això cal gent que el conegui i acompanyi als visitants. Aquesta ha de ser l’aposta, ja és hora que la gent canviï la manera de consumir i consumeixi cultura i coneixement. S’ha acabat de canviar-se el cotxe cada tres anys o comprar-se la roba de moda cada any. Cal comprar cultura i coneixement que és més sostenible.
Les autovies o l’eix vic olot són un benefici per la gent que viu a Olot i va a treballar a fora.
Mireu, el cotxe és un invent del segle passat i cada cop en passaran menys per les nostres carreteres alhora que menys camions. Us desplaçareu amb transport públic i per tant les infraestructures per un ciutat com Olot estan sobredimensionades. No podem fer una autovia perquè cada habitant de Catalunya al sortir de casa seva se la trobi, això ho dèiem fa anys nosaltres i ara ja ho diu el ministre Blanco... ai!! La realitat que s’entesta una altra vegada a donar-nos la raó.
Cal reduir la burocràcia de l’administració.
Teniu raó la reestructuració de l’administració és la nostra assignatura pendent però no és gens fàcil i ho hem de fer entre tots i totes.
Quin sostre de població ha de tenir Olot?
El que hi ha ara, no sobrepassar els 35.000hab però haurem de solucionar la paradoxa de no voler ser una població envellida i no créixer en nombre d’habitants. Caldrà plantejar-se seriosament el tema de la gent gran.
Què cal fer amb els adolescents?
Apart del que heu dit de crear una bona oferta d’oci perquè no se’n vagi per educar-los cal incidir sobre els adults. Els adolescents a la seva manera segueixen l’exemple dels adults, tots tenen un pare i una mare que són responsables. Els adults són sobre els qui hem d’intervenir i millorarem l’actitud i els valors dels adolesce
Bona tarda a tots i totes i merci als organitzadors per poder participar.
Jo vinc en representació de tots els companys i companyes d’Alternativa per la Garrotxa. Ens considerem ecologistes i molt d’esquerres, som els idealistes i utòpics però ja fa molt de temps que la realitat té la “mala costum” de donar-nos la raó... Moltes coses que fem o passen ja ho deien gent dels nostres els anys 60 i 70 i, darrerament, ja vam dir que no anàvem enlloc amb aquest creixement immobiliari desaforat, igual que tampoc ens durà enlloc l’eix vic-olot que d’aquí uns anys la realitat tornarà a tenir la “mala costum” de donar-nos la raó.
Ara són temps són de canvi i complicats. El 2020 Olot més que cap altra ciutat sabrà adaptar-se als canvis i ser una ciutat sostenible.
D’aquí 10 anys ens imaginem un Olot que haurà trobat un equilibri entre la conservació i millora del territori i la gent que hi viu.
Aquest equilibri vindrà a través de tres àmbits motors: l’energètic, l’econòmic i el democràtic.
Energètic; les energies fòssils només seran el 30 %, actualment són el 70%. Eficiència i creixement de les renovables: eòlica, solar.
La mobilitat serà a peu, bicicleta i transport públic, més sostenible i més saludable. Això vindrà per convenciment i sinó per obligació al encarir-se cada cop més el petroli. Tindrem un tren-tram que unirà Olot amb Girona pel corredor del Fluvià i els polígons industrials.
Infraestructures Una variant no sobre dimensionada amb dos o tres carrils i no en format d’autovia o encara millor, veurem que la variant no caldrà.
Economia: Vindran anys complicats. Però Olot aprofitarà el bagatge de coneixement emprenedor per substituir un teixit industrial caduc i en recessió des de fa molts anys:
- Indústria cultural potent – centrada en pols dinamitzadors com l’escola de belles arts i la fàbrica de les arts. Que crearan cooperació i creativitat cultural.
- Productes de petit format amb valor afegit. Cooperant entre ells i no competint. Que dinamitzaran el Barri Vell
- Turisme sostenible de qualitat aprofitant l’empenta del Parc Natural.
- Indústria per energies renovables i rehabilitació sostenible.
Molta cooperació ens cal en el teixit econòmic (moltes més cooperatives!!) i una major productivitat que vindrà al fer participar els treballadors i les treballadores en les decisions de l’empresa. Les organitzacions empresarials seran més democràtiques.
Hi haurà una cultura del treballa ajustada i no sobrevalorada com ara i una diferència salarial molt més reduïda entre els que cobren menys i els que cobren més.
Això passarà perquè hi haurà més igualtat en oportunitats, més creativitat que vindrà dels fills d’immigrants al fer-se emprenedors i empresaris i més dones empresàries.
Més democràtica – S’haurà establert una democràcia radical. La ciutadania participarà més de la política amb consultes i processos de participació ciutadana per la gestió d’Olot. Els ciutadans sabran els canals de participació ciutadana per poder intervenir en la gestió municipal del dia a dia. I tècnics i polítics ho rebran de bon grat i constructivament. Cooperaran pel bé d’Olot.
Cada espai d’aquest serà educatiu: a les empreses, al carrer... olot generarà cultura i educació a cada cantonada.
Capitalitzarà la comarca cooperant i coordinant-se amb tots els municipis.
Tot això generarà millor PIF – producte interior de la felicitat: menys hores de treball, més biodiversitat, més bon veïnatge a partir de l’ocupació dels espais públics i sobretot orgull de pertànyer a Olot com a capital de la sostenibilitat on la petjada ecològica s’haurà reduït més de la meitat.
Per assolir aquestes fites crec, en nom d’Alternativa, que ens cal un projecte de futur compartit per tothom. Un projecte que a tothom il·lusioni i que no siguin unes olimpíades, que cada ciutadà i ciutadana, empresa i organització, entitats i administracions generin els seus compromisos envers la sostenibilitat a través d’aquesta fita comunitària. Cal cercar quin projecte pot provocar que Olot 2020 sigui més just social, econòmicament i ambientalment.
TORN DE PREGUNTES:
Que en penseu de la independència de Catalunya?
Independència sí, sense cap mena de dubte però prèviament cal contestar si serà més socialment justa, ecològicament justa i no només parlar en clau econòmica. I també saber si aquesta figura ens ajudarà a ser més cooperatius i solidaris amb els nostres veïns, en definitiva a fer un món millor.
Com realitzareu un turisme sostenible?
Deixeu-me ser utòpic i idealista perquè la realitat ens acabi de donar la raó una altra vegada. Actualment un Museu dels Volcans és impensable perquè requereix una inversió considerable, s’ha perdut l’oportunitat de fer-lo. Però fem-ne virtut d’aquesta situació. Cal fer un museu dels volcans obert a tothom, cal que el territori tant privilegiat que tenim sigui el nostre museu i per això cal gent que el conegui i acompanyi als visitants. Aquesta ha de ser l’aposta, ja és hora que la gent canviï la manera de consumir i consumeixi cultura i coneixement. S’ha acabat de canviar-se el cotxe cada tres anys o comprar-se la roba de moda cada any. Cal comprar cultura i coneixement que és més sostenible.
Les autovies o l’eix vic olot són un benefici per la gent que viu a Olot i va a treballar a fora.
Mireu, el cotxe és un invent del segle passat i cada cop en passaran menys per les nostres carreteres alhora que menys camions. Us desplaçareu amb transport públic i per tant les infraestructures per un ciutat com Olot estan sobredimensionades. No podem fer una autovia perquè cada habitant de Catalunya al sortir de casa seva se la trobi, això ho dèiem fa anys nosaltres i ara ja ho diu el ministre Blanco... ai!! La realitat que s’entesta una altra vegada a donar-nos la raó.
Cal reduir la burocràcia de l’administració.
Teniu raó la reestructuració de l’administració és la nostra assignatura pendent però no és gens fàcil i ho hem de fer entre tots i totes.
Quin sostre de població ha de tenir Olot?
El que hi ha ara, no sobrepassar els 35.000hab però haurem de solucionar la paradoxa de no voler ser una població envellida i no créixer en nombre d’habitants. Caldrà plantejar-se seriosament el tema de la gent gran.
Què cal fer amb els adolescents?
Apart del que heu dit de crear una bona oferta d’oci perquè no se’n vagi per educar-los cal incidir sobre els adults. Els adolescents a la seva manera segueixen l’exemple dels adults, tots tenen un pare i una mare que són responsables. Els adults són sobre els qui hem d’intervenir i millorarem l’actitud i els valors dels adolesce
dilluns, 29 de març del 2010
L’energia segrestada.
Ara els senyors de FECSA – ENDESA ens volen fer creure que a les comarques de Girona els hi falta la MAT perquè no es produeixen aquests desastres provocat per la neu. Ens continuen fent xantatge i segrestant l’energia. Aquesta, al no produir-se prop es necessiten línees que col·lapsen i arrastren en cadena milers de quilòmetres deixen sense llum milers de ciutadans. Perquè continuem submisos a aquests monopolis privats? Ara més que mai seria hora que reivindiquéssim l’energia de proximitat a partir d’energies renovables. Identificar unitats de territori i veure les possibilitats energètiques que tenen, fer paquets de solar, eòlica, hidràulica.... segur que podríem ser més autònoms i el que també és important sota control públic. Perquè les MATS, el quedar sense energia,... no deixa de ser res més que cedir al feudalisme energètic que ens tenen sotmesos. Ara més que mai hem d’acabar amb els mals usos i demanar per part de l’administració una planificació energètica de proximitat.
dissabte, 20 de febrer del 2010
Sóc un gran consumista...
L’altre dia passejant pels carrers em vaig fixar en les botigues i súpers plens de productes de tot tipus. Tot preparat perquè la gent consumeixi, era un dissabte a la tarda i estava tot prou ple, fins i tot algun dependent, no fent cas de la crisis, s’atrevia a maltractar una clienta molt “plasta”. La gent sortia amb bosses plenes, clar! m’havia oblidat d’esmentar que eren rebaixes. La meva intenció no era comprar, mai m’han agradat les multituds ferotges de rebaixes, prefereixo afrontar una mediació en qualsevol conflicte abans que unes rebaixes d’un dissabte per la tarda. El meu motiu era anar a una xerrada d’un prestigiós professor de sociologia de la Universitat. La xerrada va ser sensacional! Tot un desplegament de coneixement adquirit durant desenes d’anys. L’únic que va fallar va ser que en la sala érem tant sols tres persones i el ponent i si es té en compte que una era l’organitzador, la xerrada va tenir l’aplastant èxit de dues persones i això que era gratuïta!!
Tornant pel mateix carrer amb les botigues ja tancades, em semblava quasi buits si ho comparava amb el brogit de fa unes poques hores. Pensava, mirant una botiga que si aquella tarda hi haguessin entrat dues persones, segur que pel botiguer hagués estat un fracàs absolut. I, llavors, vaig entendre un dels grans problemes d’aquesta societat i és que ens motiva més el consum de productes materials, palpables que no del coneixement i això no està bé. La necessitat de coneixement hauria de ser un bé bàsic i ens hauria de moure a consumir-lo abans que comprar els pantalons de la última moda... Jo em defineixo un consumista acabat de coneixement i cultura, abans que cotxes nous i electrodomèstics d’última tecnologia per posar un exemple... i crec, sense estar-ne segur del tot, que és més sostenible ambientalment i socialment. Per consumir productes culturals i de coneixement normalment es necessita poca matèria prima i transformacions dels productes poc agressives al territori. Conferències, teatre, dança, música,... n’hi ha d’altres que segurament que no tant sostenible, llibres, dvd,... però estic segur que el balanç final és molt més favorable que altres bens de consum. Per tant jo sóc un consumista de coneixement i cultura....
Tornant pel mateix carrer amb les botigues ja tancades, em semblava quasi buits si ho comparava amb el brogit de fa unes poques hores. Pensava, mirant una botiga que si aquella tarda hi haguessin entrat dues persones, segur que pel botiguer hagués estat un fracàs absolut. I, llavors, vaig entendre un dels grans problemes d’aquesta societat i és que ens motiva més el consum de productes materials, palpables que no del coneixement i això no està bé. La necessitat de coneixement hauria de ser un bé bàsic i ens hauria de moure a consumir-lo abans que comprar els pantalons de la última moda... Jo em defineixo un consumista acabat de coneixement i cultura, abans que cotxes nous i electrodomèstics d’última tecnologia per posar un exemple... i crec, sense estar-ne segur del tot, que és més sostenible ambientalment i socialment. Per consumir productes culturals i de coneixement normalment es necessita poca matèria prima i transformacions dels productes poc agressives al territori. Conferències, teatre, dança, música,... n’hi ha d’altres que segurament que no tant sostenible, llibres, dvd,... però estic segur que el balanç final és molt més favorable que altres bens de consum. Per tant jo sóc un consumista de coneixement i cultura....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)