dissabte, 30 d’octubre del 2010

La informació segrestada entre llençols de lli.

Avui és una altre dia trist. És un any que hem perdut en Saramago i en Marcelino Camacho, venen ganes d’abandonar aquesta península perquè hem quedat més orfes que mai. Els lluitadors i bones persones, ens van deixant. Però on anirem?
Avui més que mai necessitem tenir memòria, referències i tornar a la ideologia. No ens podem donar per derrotats, ells no s’ho mereixen. I no ens deixem enganyar! La seva lluita encara és actual. Perquè qui mana ens hagi aconseguit sedar amb un estat del “benestar”, no vol dir que no hi hagi injustícies i diferències de classes. El món i les generacions futures necessiten que agafem el testimoni i les paraules d’aquests grans homes. No podem deixar caure els braços.
I ara més que mai hem de denunciar els qui acumulen excés de capital! i demanar-nos perquè diners públics van a parar en mans de contractes amb grans corporacions pel benefici d’uns pocs? i perquè amb l’ànim de fer més diners deixem un futur de terra cremada a les properes generacions? Lluites tant actuals i locals com també velles, potser el monstre, el fantasma pot canviar de cara però la pell és la mateixa i ja hem vist que es pot ferir!
Ara més que mai cal crear mitjans de comunicació i plataformes digitals alliberades de la teoria capitalista, que cerquin unir i informar persones i no fer diners. Perquè si el que busquen és fer diners cauran en mans del capitalisme i les segrestarà entre llençols de lli. Comencem a treballar en aquest sentit per treure la vena dels ulls a la ciutadania d’una vegada per totes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada