Dies tristos festius

Si jo fos un dia festiu hores d'ara estaria molt espantat! ja fa uns 9 mesos que estic assistint a plens a l'ajuntament i per la meva sorpresa l'acarnissament més dur que hi ha hagut ha estat per discutir els dies festius que pot triar la ciutat d'Olot. Carai!! quina importància!... i quin honor viure en una ciutat que el problema més gran en els darrers 9 mesos és triar els dies festius!!
En el ple vaig sentir vergonya i veient-les venir vaig intentar ironitzar teatralment amb un discurs d'estar per casa... Però crec que no em va entendre ni l'apuntador. Què hi farem?? A lo que anem, triar els dies festius hauria de ser una rutina si s'actua amb sentit comú. Hi ha temes més importants a discutir... l'ocupació, l'habitatge, la immigració, la futura crisis energètica,... Crec que no podem deixar-nos endur per aquests debats. El ple hauria de ser l’òrgan de debat democràtic més important per les decisions de la nostra ciutat... i actualment no ho és. Perquè no volem que ho sigui... i donem tota la responsabilitat als tristos dies festius com a exponent de debat per el futur de la nostra ciutat!

Recuperem l'opinió...

Després de mesos sense escriure res, vacances, crisis amb aquest bloc indicatiu d'una crisis personal amb la política que m'envolta des del meu sofà (el millor indret del món per mi), on hi he curat les ferides i cansaments de mils enfrontaments normalment no volguts... Ara!! torno a recuperar la veu escrita... això no vol dir que la meva crisis amb la política que m'envolta hagi minvat, tot el contrari crec que és molt més accentuada. Però d'aquesta manera potser algú m'entengui o amb sort, jo mateix! però això ja seria una passada.

Propòsit a tots els lectors perduts del meu bloc... fer un article d'opinió almenys un cop a la setmana.

Uf!! quin Olot que ens espera en un món que és massa petit per encabir totes les nostres dèries...