La informació segrestada entre llençols de lli.

Avui és una altre dia trist. És un any que hem perdut en Saramago i en Marcelino Camacho, venen ganes d’abandonar aquesta península perquè hem quedat més orfes que mai. Els lluitadors i bones persones, ens van deixant. Però on anirem?
Avui més que mai necessitem tenir memòria, referències i tornar a la ideologia. No ens podem donar per derrotats, ells no s’ho mereixen. I no ens deixem enganyar! La seva lluita encara és actual. Perquè qui mana ens hagi aconseguit sedar amb un estat del “benestar”, no vol dir que no hi hagi injustícies i diferències de classes. El món i les generacions futures necessiten que agafem el testimoni i les paraules d’aquests grans homes. No podem deixar caure els braços.
I ara més que mai hem de denunciar els qui acumulen excés de capital! i demanar-nos perquè diners públics van a parar en mans de contractes amb grans corporacions pel benefici d’uns pocs? i perquè amb l’ànim de fer més diners deixem un futur de terra cremada a les properes generacions? Lluites tant actuals i locals com també velles, potser el monstre, el fantasma pot canviar de cara però la pell és la mateixa i ja hem vist que es pot ferir!
Ara més que mai cal crear mitjans de comunicació i plataformes digitals alliberades de la teoria capitalista, que cerquin unir i informar persones i no fer diners. Perquè si el que busquen és fer diners cauran en mans del capitalisme i les segrestarà entre llençols de lli. Comencem a treballar en aquest sentit per treure la vena dels ulls a la ciutadania d’una vegada per totes.

La importància del Fluvià

És evident que una ciutat és fonamental que tingui un tramat urbà de carrers, edificis i equipaments públics però podríem dir que una ciutat es fa gran i moderna quan té en compte tres conceptes bàsics: la no dependència dels que hi viuen al cotxe particular, la equitat social dels seus habitants i la recuperació i conservació de les àrees degradades tant naturals com arquitectòniques. Avui estem aquí per felicitar-nos perquè hem fet un pas més en aquesta direcció, hem recuperat un tram del Fluvià en la nostra ciutat.
El nostre tram de riu Fluvià que circula per Olot és excepcional a Catalunya i dels pocs d’Europa que transcorre per damunt de roca volcànica, per tant es mereix un tractament de privilegi com a artèria de la ciutat. Ha de ser la nostra diagonal i amb això també hem de ser diferents perquè no serà de ciment i asfalt sinó de verd, aigua i basalt. Per on hi podem caminar a peu d’una punta de la ciutat a l’altra.
Però això tindrà continuïtat si ens el fem nostre i entre tots el conservem. Ens hi hem d’apropar i fer que la gent s’hi apropi... cal que sigui un espai de passeig, d’observació, de repòs, de passar-hi corrents i, també, educatiu perquè tothom que hi passi es sensibilitzi de la grandesa del nostre riu. El fluvià!